dijous, 19 de juliol del 2012

De somriure a Riure ; Irene ens dòna una lliço de vida

El passat diumenge 10 de juny les associacions de trasplantats de Catalunya van organitzar una jornada d’agraïment als donats. L’acte més significatiu fou una caminada des de la Pedrera a la Sagrada Família. Una distància curta per alguns, però un trajecte agradable, llarg i ple de bones vibracions per la majoria de participants. L’acte de la donació d’orgues al nostre país es realitza de manera altruista i és per això que els donants i les seves famílies mereixen que la societat els hi reconegui la seva generositat.
Un cop arribats a la Sagrada Família i després dels actes protocol•laris i festius, les famílies dels trasplantats es retrobaven i recordaven vivències. Els afectats explicaven com es trobaven temps després de la dura experiència del transplantament. I els seus familiars vivien la jornada amb molta il•lusió i gratitud als donants i als professionals, gratitud envers les persones que amb el seu altruisme i la seva professionalitat havien fet possible la donació i la curació, que els permetia viure.
En mig d’aquesta energia positiva tan important vaig conèixer la Irene. Duia una samarreta commemorativa de la jornada al igual que la seva família, reia i es mostrava feliç, molt feliç. La Irene feia pocs anys que li havien fet un transplantament d’ambdós pulmons, una fibrosi quística de naixement li va atrapar durament la infantesa, els anys en que li tocava ser més feliç. Té divuit anys, i tenia la necessitat de viure, reia i reia.
Veure tot aquella gent com gaudia d’una jornada on l’objectiu era donar les gràcies em va fer sentir molt bé, però conèixer la Irene va acabar d’arrodonir la jornada. La seva família m’explicà com la Irene va superar tots els entrebancs de la malaltia i amb quina vitalitat van afrontar el transplantament després. I un cop superat tot el procés amb força li van demanar que la compartís, escrivint les seves sensacions; així podia ajudar a molta gent, i s’hi va posar i ho va fer molt bé.

El títol del llibre ja ho diu tot: “De somriure alriure”. Un relat que desprenia ganes de viure, ple de força i energia. La vitalitat de la Irene es feia palesa línia a línia dels seus escrits. Explicava com li donaven força per superar la malaltia primer i el transplantament després, totes les persones que l’envoltaven: família, amics, voluntaris, professionals que la cuidaven i sobretot acompanyaven en aquella habitació del hospital, i els metges i metgesses que la van intervenir en el transplantament. I ara el seu xicot.
Tot i que en el seu llibre parla dels donants, la Irene era feliç mostrant aquell dia el seu agraïment de forma pública, i ho feia participant de la jornada amb tota la seva família i amics i rient.Aquesta jornada em va fer sentir molt bé. La feina que molta gent vam fer en l’àmbit de la salut els últims anys em venia al pensament de cop i desordenada, recordava els moments difícils dels últims anys dels governs d’esquerres, els professionals que amb la seva feina suplien la mancança de recursos que ja es feia notar. Però ens sentíem orgullosos perquè la prioritat d’aquell Govern era que no perdre qualitat en les prestacions sanitàries. Veure aquelles famílies i compartir amb ells i elles aquell dia va carregar-me d’energia per continuar treballant per fer possible un sistema de salut que ha de ser capaç de superar les confrontacions polítiques. Només si compartim les actituds positives com la dels trasplantats i les seves famílies ens en sortirem.
Actituds enfront la malaltia com ens han mostrat la d’Irene i la seva família ens han d’encoratjar per evitar que es malmetin els avenços aconseguits en salut els últims anys. Us convido a llegir a Irene Solà. El seu llibre “De somriure a riure” està editat per edicions Zaragoza en la seva col•lecció Relats. Us ajudarà a superar molts d’entrebancs en la vostra vida.

“Salut”

Josep Maria Sabaté Guasch
Grup Socialista al Parlament de Catalunya.

dijous, 5 de juliol del 2012

Transparència, participació i rendiment de comptes en Salut: El Govern ja disposa de mecanismes per garantir-ho.

La Comissió d'Investigació que insta el PSC al Parlament, sobre les informacions fetes publiques que afecten a algunes institucions del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya, te per objectiu enfortir més, la transparència de les institucions i organismes que l’ integren. Últimament assistim amb perplexitat a una excessiva banalització d’aquestes qüestions, i el més sorprenent és que tothom opina i per tant, sentim més l’opinió de gent que no coneix els instruments de què ens hem dotat aquests anys, ni els bons resultats en salut aconseguits pel sistema sanitari català, amb un evident dèficit de finançament.

El Departament de Salut disposa ja de mecanismes que podrien ajudar a la difusió dels resultats en salut en qualitat, equitat i eficiència; la Central de Resultats. I en quan a transparència de procediments, el registre de convenis i contractes i els procediments contractuals, que es poden difondre millor.

Per tal d’aconseguir una transparència real i tranquil·litzar l’opinió publica serà necessari que ens hi esmercem en la comissió d’ investigació que es crearà al Parlament. Si hi ha irregularitats, com en tots els àmbits de la vida, cal jutjar-les, però no ens podem permetre des de l’ esquerra satanitzar un model que ha resultat ser dels millors del món –més esperança de vida, i mes bons resultats en salut-, i dels més barats - quarts per la cua en la despesa per càpita de les comunitats autònomes-.

Es pot millorar la difusió dels indicadors tant econòmics com de resultats en salut, de tots i cadascun dels centres de salut i hospitals, fent més entenedors per tothom els comptes de la sanitat publica.

No oblidem que a alguns els pot interessar el desprestigi del sistema públic de salut per afavorir l’ assegurament privat, no podem fer-los el joc .

Més generació de confiança i menys frivolitat pel que fa a les decisions que afecten a la vida de la gent, es el que ens cal en aquets moments.

Josep Maria Sabaté Guasch
Diputat Socialista al Parlament de Catalunya
Catalunya Press 5 de Juliol de 2012

dissabte, 30 de juny del 2012

Cal liderar Catalunya amb consens i il.lusió pel futur

No es pot entretenir més els catalans amb polèmiques pressupostàries entre partits polítics. Els Mercats financers també en són culpables, i molt, del dèficit de la Generalitat. El cost del deute ha de ser resultat d’un tipus d’interès “legítim”, i no fruit de la especulació. Cal que els governs hi posin límits.

Catalunya necessita sortir del seu estat de perplexitat envers els polítics en general i la política en particular. Recuperar el respecte per les institucions i els seus governants és vital. Les estratègies polítiques que han de dissenyar els governs han de poder establir equilibris i sobretot respecte entre els poders-polític, econòmic, financer- i els ciutadans. Quan es trenca el respecte, es posa en perill la convivència, i en aquests moments tots plegats ho estem aconseguint.

El sistema polític, de què ens vam dotar en la Constitució de 1978 és encara molt jove, molt feble, i massa dependent de l’exterior (sobretot pel que fa als recursos financers i també energètics). I amb la impotència amb que es viu la crisi financera internacional actual, per part dels ciutadansi també dels governs, es fa palesa la necessitat de canvis. Canvis en el sistema productiu, financer i també polític. No podem deixar que es malmeti més la imatge dels governs, de les institucions i sobretot de les persones que les formen. Els ciutadans han volgut conèixer el seu rostre, “posar-hi cara”, i així ha de ser. Però no ho han aconseguit amb el mercat financer,i això afavoreix impunitats que no ajuden gens al progrés dels Estats.

Ens enfrontem com a país a uns mercats de capitals molt poderosos. Els hi devem molts diners, però els quadres macroeconòmics de Catalunya i també d’Espanya, en xifres relatives, pel que fa l’endeutament i el dèficitdel 2010, no eren tan diferents als països més desenvolupats. Els interessos d’aquests capitals, en no ser costos legítims, inflen el dèficit perquè es depèn més de la volatilitat de la prima de risc, que no de la capacitat de treball dels catalans i les catalanes per retornar el deute.

Es falta a la veritat quan, en parlar de dèficits,els governs de Catalunya i Espanya no expliquen més que la vesant de les despeses públiques i no es diu perquè han caigut els ingressos públics. No es diu la veritat quan els governs actuals no fan l’exercici d’honestedat necessària en reconèixer els errors propis, buscant culpables a tort i a dret. Un govern amb visió de país ha d’assumir amb lleialtat institucional els errors i també els encerts dels governs anteriors, només així es poden fer polítiques integradores.

Els programes electorals dels partits guanyadors a l’Estat i a Catalunya estan plens de promeses. Escrites quan ja sabien que no podien complir-les,i que tot i així les van incorporar al seu ideari. El descrèdit dels políticss’ha produït en part per això.El govern ha de tenir la valentia de dir, que el dèficit també és culpa del fort increment de la despesa financera, produïda per la volatilitat a l’alça del tipus d’interès. I pel que fa a la vessant pressupostaria dels ingressos, el govern no utilitza tots els instruments de que disposa per aconseguir el seu compliment.

A Catalunya ha calat el missatge: “no es pot fer res perquè ho han trobat tot malament, i el tripartit els ha deixat un forat que no el poden aixecar”. I així es justifica tot el seguit de retallades, amb l’eslògan de que no es pot pagar.

Governar únicament amb criteris de Caixa demostra una pobra ambició de futur i un excessiu neguit pel curt termini. Aquestes polítiques són més pròpies dels especuladors financers que dels governs elegits democràticament.

Sense fer retrets constants dels despropòsits dels governs de CiU anteriors al 2003, que hi foren, i molt més grossos, el president Maragall es va posar a treballar des del primer momentper redreçar el dèficit trobat, relativament més gros, tal com ho demostren les auditories fetes al 2004 per qui tocava, la Intervenció General de la Generalitat, i la del 2011 feta per qui no tocava, una consultora privada.

En aquests moments, hem de parlar tots plegats de l’infrafinançament de Catalunya, sense més retrets ni prepotències. I buscar “tots” els consensos necessaris per tirar endavant un nou Pacte Fiscal amb l’Estat, deixant de fer ferits pel camí. Hem d’assumir tots l’obra de govern de la Generalitat, que ha estat capaç de finançar i produir durant 30 anys serveis públics de primera qualitat. Ara, aquests serveis estan en perill per falta de finançament, i no ho arreglarem només enviant missatges curts en format d’eslògan de consum ràpid. Així només aconseguim confondre a la ciutadania, en lloc d’engrescar-la pel futur sense l’angoixa pel passat. La“no solució”, en lloc del “projecte consistent de país”, serveix als mercats sense rostre, per avançar sense obstacles en el terreny de l’especulació sense cap més propòsit.


Josep Maria Sabaté Guasch
Diputat Socialista al Parlament de Catalunya

Catalunya Press 21 de Juny de 2012

dijous, 14 de juny del 2012

El Govern de CiU s'ha perdut en la Immensitat de la queixa

El Govern està més preocupat en analitzar com es pot fer una insubmissió fiscal amb el govern del Estat, que no pas en impedir la laminació de drets dels catalans que impulsa el Reial Decret Llei del PP en matèria de salut

La lluita política actual i la dels propers anys a Catalunya, a l’Estat i a Europa es centrarà al voltant del dret universal a la salut. En una visió estreta i interessada, el Govern de CiU interpreta les normes del Govern del PP segons li convé, seguint criteris de caixa. Catalunya tenia un dels millors sistemes de salut del món, amb resultats en qualitat, equitat i eficiència. Però amb la política de retallades del Govern de CiU a Catalunya i del PP a l’Estat, aquest està en perill.

Per això hem d’articular tots els esforços per deixar sense efecte el Reial Decret Llei 16/2012 de 20 d’ abril.El Consell de Garanties Estatutàries ha declarat inconstitucionals i antiestatutaris alguns dels seus articles, i no només els que tenen a veure amb una invasió de competències. Aquest informe del Consell de Garanties Estatutàries és un aval jurídic molt important per tirar endavant el recurs d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional que el grup socialista impulsa.

El Govern de Catalunya ha anunciat que també interposarà recurs. El portaveu del Govern ho ha motivat centrant-se en la invasió de competències de la Generalitat: diu que el decret llei inicia un procés de re-centralització i invasió de competències que és molt greu i lesiona l’autogovern. Però el recurs no hauria d’obviar altres qüestions a les que es refereix el dictamen del Consell de Garanties.

En primer lloc, l’argument sobre la urgència de la tramitació. No és veritat que sigui una mesura de caràcter urgent, perquè inspira un canvi de model, que requeriria d’una reforma legislativa de més rang legal. El decret llei modifica lleis de rang superior, de manera directa la Llei General de Sanitat que preveu el dret a la sanitat pública de tots els ciutadans espanyols i estrangers que resideixen a l’Estat, i també la Llei de Salut Pública que universalitza l’assistència sanitària a tot l’Estat.

I en segon lloc, perquè envaeix competències estatutàries, i no només les de la gestió de competències transferides, sinó les establertes en l’art. 23 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que en el seu apartat primer diu que “totes les persones tenen dret en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes que estableixen les lleis”.

Per aquesta raó fonamental, que és el menyspreu a l’Estatut de Catalunya, el dictamen ha de servir per fer reflexionar al Govern de Catalunya sobre les polítiques de retallades pressupostàries ja fetes en els pressupostos de 2011 i 2012, i que han dificultat l’accés als centres de salut i hospitals, laminant drets i garanties dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. De què ens ha servit ser els primers?

Ara no s’ha de parlar només d’universalitat virtual. El Govern de Catalunya disposa també d’un aval jurídic per rectificar les seves polítiques més dures en matèria de salut, com es el polèmic Euro per recepta.

El sistema de salut a Catalunya es basa un sistema de provisió mixta de serveis que cal dotar-lo de més transparència i participació, però també d’unes regles que permetin establir contractes de qualitat concertada, amb els centres de salut i hospitals que fomentin l’autonomia de gestió clínica i la transparència en l’avaluació dels resultats. És la manera de reduir la variabilitat en la pràctica clínica, que permetria ajustos importants en els costos del centres. Costos legítims per tal que els pressupostos recullin els ajustos necessaris i no les retallades indiscriminades que ens imposa el Govern de la Generalitat.

Des del reconeixement de la dura situació econòmica i financera actual, i sotmesos a les imposicions d'Europa de reducció del dèficit i del deute, cal fer emergir la realitat, i pactar les reformes necessàries a curt i mig termini. Ja no parlem de pactes polítics en matèria de salut, que el Govern de moment no ha volgut ni plantejar, parlem de pactes amb usuaris, professionals i gestors per tal de fer els ajustos necessaris enlloc de les retallades lineals a que hem estat sotmesos.

El continuat menysteniment del Departament d’Economia envers a la capacitat de gestió dels recursos pel Departament de Salut no permet fer els ajustos necessaris amb un ritme més adequat i, impedint els pactes adequats, ens indigna.

És possible fer ajustos i fer-los amb la complicitat de professionals i ciutadans. Fer-ho com ho està fent el Govern és més fàcil, però no és gens productiu. Els catalans i catalanes són molt més madurs del que es creu aquest Govern. I no es mereixen que CiU ens condueixi amb greus contradiccions a un futur d’incertesa, perduts en la immensitat de la queixa contra tot i contra tots.


Josep Maria Sabaté i Guasch
Diputat Socialista al Parlament de Catalunya
CAtalunya Press 7 de Juny de 2012

diumenge, 27 de maig del 2012

La diferència està en els valors: “Polítiques de salut o Negocis amb la salut “

Les polítiques sanitàries desenvolupades pels governs d’esquerres a Catalunya i l’Estat anaven fermament encaminades cap a l’atenció a la cronicitat i la salut preventiva. La política de racionalització de recursos es fonamentava en aquest full de ruta, però als governs actuals de CiU i PP, no els interessa incrementar el capital salut de la població i prefereixen, com ens estan demostrant, tenir a la ciutadania captiva, immersa i confusa, en l’enfortiment d’un sistema sanitari dual de rics i pobres. Les retallades indiscriminades així ens ho demostren. La sostenibilitat del sistema sanitari públic no té sentit si no es considera la salut como un valor social a preservar per damunt de tot.

Pels socialistes la “salut es un valor social de primer ordre”, més enllà d’una “circumstància individual”. La lluita política actual i la dels propers anys, a Catalunya, a l’Estat i a Europa, es centrarà al voltant del dret universal a la salut . D’una banda estan els grups socials i polítics que la considerem un Dret Humà, establert per la Declaració dels Drets Humans de les Nacions Unides (art. 25), i d’altra els que volen que la salut sigui única i exclusivament un servei necessari per l’individu. Així es desprèn de les diferents declaracions fetes per la Organització Mundial de Comerç. La diferència entre un dret humà i un servei és que el primer es universal i tothom te dret a gaudir-ne, mentre que al segon només en te l’accés garantit aquell qui ho pot pagar.

Ara amb el Reial Decret Llei 16/2012 de 20 d’abril el govern del PP, pretén fer justament el contrari del que es desprèn del seu títol “ Mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions”. Les mesures dictades han ferit de mort al sistema públic de salut i tindran com a conseqüència un redimensionament a la baixa del serveis públics, i afavoriran un creixement del sector privat . Una reconversió sense valors feta per inconscients. Les competències en sanitat estan transferides a les comunitats autònomes, i aquest Reial Decret re-centralitza competències. Catalunya gestiona la seva sanitat des dels anys 80, i els resultats han estat bons, fins ara, i no mereixen el menyspreu manifestat pel govern del PP, en el RDLL 16/2012. Calia una defensa mes forta del autogovern per part del President Mas, i no s’esperava aquesta submissió tan forta al PP.

El govern del Estat, ha provocat una involució en drets i garanties dels ciutadans; perquè lamina les competències autonòmiques, i perquè dóna l’esquena a Europa, en vulnerar la directiva d’atenció sanitària transfronterera de 2011.

No ens creiem les fal·làcies dels seus missatges de Màrqueting llençats per justificar-se, fent créixer falsos sentiments patriòtics, emparats en els suposats abusos del turisme sanitari, en l'atenció als immigrants sense residencia fiscal, i en l’abús del serveis sanitaris per part dels pensionistes. Així volen justificar que no hi ha més solució que retallar els drets que garanteixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i no es pot ni permetre ni tolerar.

El Govern de la Generalitat, ha de defensar amb molta més contundència els drets del ciutadans i ciutadanes de Catalunya en matèria de Salut. La salut, és un valor social a preservar, i el sistema sanitari públic ha esdevingut amb els anys, per la seva qualitat, reconeixement i valoració de la ciutadania, un signe identitari propi de Catalunya, que cal defensar amb noblesa, i sense ambigüitats.

Josep Maria Sabaté
Diputat Socialista al Parlament de Catalunya
Catalunya Press 24 de MAig de 2012

diumenge, 20 de maig del 2012

Què diria Ernest Lluch?


Aquesta setmana la majoria absoluta del PP al Congrés dels Diputats pot enterrar, amb la convalidació del Reial Decret 16/2012 de 20 Abril (Medidas urgentes para garantizar la sostenibilidad del sistema nacional de salud y mejorar la calidad de sus prestaciones), un model de sistema sanitari universal segrestant el debat polític, professional i social. La crisi és l’excusa per capgirar el model sanitari que generarà desigualtats profundes i potenciarà el sector privat assegurador i provisor. Amb un govern de CiU que ha fet les retallades sanitàries més importants de totes les CCAA (amb un 14% menys de pressupost i la decisió unilateral d’un euro per recepta i una proposta, més recent, del conseller Mas Colell per incrementar els copagaments de l'Estat i instaurar taxes d'hospitalització) que tenen ja conseqüències en l'equitat, la qualitat, la precarietat i l'atur entre els professionals sanitaris catalans.

Ernest Lluch segur que diria no. I exigiria un debat amb rigor i una opinió pública i publicada molt més activa. Estem al davant d’un segrest informatiu en plena societat de la informació.

La història democràtica recent, la dels darrers trenta anys, ha aportat a Catalunya i Espanya grans canvis, un període de pau, de prosperitat, de creixement poblacional, de desenvolupament social i econòmic al costat d'altres aspectes negatius secundaris, representats en una escassa memòria històrica, un excés d’economia especulativa i dificultats constants en l'encaix de l'autogovern de Catalunya a l’Estat.

Però segur que l'entrada a Europa que va liderar el President Felipe González (enfront d’una dreta espanyola, en aquell, moment poc europeista) va permetre la construcció de sistemes de protecció social universals. El Sistema Nacional de Salut, decidit per la Llei General de Sanitat el 1986, impulsada per aleshores Ministre Ernest Lluch, és potser un dels millors exemples que ara corre el risc de regressar a un model de vinculació a la Seguretat Social.

Veníem d'un model franquista, ideat per Girón de Velasco, i no va ser fins a la majoria socialista al Govern d'Espanya, que s'optà per un model de "Sistema Nacional de Salut", universal, fora de la dependència de la Seguretat Social i descentralitzat a les CCAA. Catalunya va ser la primera que va incloure ja en l'Estatut d'Autonomia del 1979, el traspàs de les competències sanitàries.

Segons l’article 25 de la  declaració dels Drets Humans de les Nacions Unides, el Dret a la Salut és un Dret Humà. La Constitució Espanyola del 1978, i els Estatuts vigents, també ho recullen. En canvi, per a l’Organització Mundial del Comerç, la salut és “un servei necessari”. Una tesi que sembla compartir el PP a través de la proposa per desvincular l’empadronament al dret universal a l’accés al sistema sanitari tornar a un model d'assegurament vinculat a la Seguretat Social.

Ara el PP vol deixar fora les persones que no són al mercat laboral (els joves de més de 26 sense feina, estudiants universitaris, discapacitats per sota del 65%, població nòmada, o persones divorciades o separades que no tenen treball, religioses i professionals liberals) o les persones estrangeres anomenades “sense papers”. També estableix copagaments que trencaran l'equitat a les persones amb vida laboral activa, pensionistes o malalts crònics. El Govern del PP lamina el dret a la salut i les competències de les CCAA sense plantejar reformes de calat, ni tan sols les que estan al seu abast. Aquestes reformes permetrien ingressos i estalvi, com ara la revisió de les mútues laborals i d'accidents i les mutualitats de funcionaris. I tot això, sense un debat en profunditat i generant por i desconfiança en moments de crisi amb tantes persones a l’atur o en situació de precarietat social.

Dels tres grans sistemes sanitaris universals, els que es financen per impostos són més barats. Als EUA, el model majoritari d’assegurament privat, suposa una despesa global sanitària  del 17% del PIB. Els models dits Bismarkians  que depenen de la Seguretat Social, com els casos d’Alemanya i França , suposen una despesa sanitària a l’entorn del 11% del PIB. I els models Beveridge de Sistema Nacional de Salut, universals i finançats per impostos, que s’apliquen a Suècia, el Regne Unit gasten el 10%, i  Espanya, el 9% del PIB . A Catalunya la despesa és encara més baixa i està situada pels volts del 8% de la despesa sanitària global i la despesa sanitària pública se situa entorn del 6% del PIB. Els resultats en qualitat, equitat i eficiència del nostre sistema, estan entre els deu millors del món. A més, a Catalunya, l’atracció del sistema sanitari ha reforçat un model de recerca biomèdica i d’innovació que arrossega sòlids sectors empresarials.

Quines són doncs les raons pel canvi? Ideològiques. I s’apliquen a partir de la desqualificació constant del sector i els serveis públics, per afavorir els lobbys privats sanitaris. Per això CiU, en el fons, assenteix o és feble en la crítica.

Què fer ara?
Des del reconeixement de la dura situació econòmica i financera actual, i les imposicions d'Europa de reducció del dèficit i del deute, cal fer emergir la realitat i pactar les reformes a curt i mig termini. No cal canviar el model universal.

Cal fer un Front institucional. Els Govern del País Basc, d'Andalusia, de Navarra, de Galícia i Catalunya, han demanat la suspensió del Decret per antiestatutari i preconstitucional.

Cal fer un front polític i social. I cal reclamar un debat rigorós a l’entorn de com mantenir el sistema en aquests anys d'extrema dificultat, per propiciar un pacte entre la majoria de formacions polítiques que ha de comptar amb els professionals i pacients i agents socials i empresarials. Si canvien el model d’accés universal finançat amb impostos, tots hi sortirem perdent  socialment i econòmicament. El sector públic sanitari és motor de l’economia, local i global, i es una part substantiva de la cohesió i la pau social. Ha de formar part de la solució a la sortida de la crisi i ens volen fer creure que n’és la causa.

El Periódico de Catalunya 17 de Maig de 2012
Marina Geli  i Josep Mª Sabaté


dijous, 10 de maig del 2012

Les polítiques socials del PP i de CiU són Inconscients, Inconsistents i Insolvents


Les polítiques socials del PP i de CiU són Inconscients, Inconsistents i Insolvents

“I ens parlaven de polítiques d’ Austeritat, Aprimament i Agilitat” .

 Els governs del PP a l’Estat i de CiU a la Generalitat, setmana rere setmana, ens inunden amb noves retallades; les últimes i més devastadores, les que incorpora el Reial Decret Llei 16/2012 de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del sistema nacional de salut. Emparats per la crisi, els mercats i l’excusa dels dèficits, van construint els canals que fan possible el transvasament de recursos públics, o sigui de tots, cap el sector privat. La dreta governamental vol amagar les seves veritables intencions privatitzadores dels sistemes de salut i dependència, aprofitant que l’envelliment de la població garanteix un mercat en creixement molt important. Aquest és el veritable full de ruta que els guia en les seves accions de govern que, malgrat l’embolcall en què ens les venen, són Inconscients, Inconsistents i sobretot Insolvents, perquè estan fent miques l’Estat del Benestar i  els drets dels ciutadans.
Són Inconscients perquè empitjoren la salut de la ciutadania com a conseqüència de les retallades de drets i recursos que, contràriament al que s’anuncia, suposen desigualtats en l’accés, reducció de la qualitat dels serveis i l’empobriment progressiu de les famílies, una part de les quals són expulsades fora del sistema de  salut.
Són Inconsistents perquè no són fruit d’un pacte de prioritats amb la ciutadania i no porten enlloc, i perquè a més afecten la credibilitat ètica i política dels governants.
I són Insolvents perquè ens volen fer creure que poden actuar i influir sobre l’economia i les finances del país que governen, i res més lluny de la realitat: els mercats financers són insaciables. I aquests governs en són captius.
No els hi queda més remei, per poder justificar la seva pobra i agressiva acció de govern amb qui menys té, que recórrer al patriotisme per mobilitzar els sentiments de la ciutadania perquè els validi les seves accions per assentiment. Patriotisme antic i ranci, a nivell d’Estat, perquè impulsa reformes en el sistema de salut buscant la confrontació amb estrangers i immigrants. I patriotisme folklòric i populista a nivell autonòmic, perquè busca la confrontació amb l’Estat. Per tal d’amagar les seves pròpies impotències, són capaços fins i tot de competir en retallades, tal com ens ha demostrat els conseller d’Economia del Govern de la Generalitat. PP i CiU són les dues cares de la mateixa moneda.
Cal una altra manera de fer política per recuperar la credibilitat dels governs. Els homes i dones d’Europa, Espanya i Catalunya hem de poder tenir confiança en el futur i en la democràcia; i perquè l’austeritat en les polítiques públiques serveixi d’alguna cosa, calen accions decidides d’impuls i creixement econòmic. No es pot construir un futur creïble només amb retallades. És possible combatre i acabar amb la crisi, però utilitzant els instruments adequats. Els serveis públics de salut i dependència, a més de suposar instruments clau de redistribució i protecció social, ajuden a generar ocupació i són un sector econòmic de primer nivell, que ha de formar part de la solució per sortir de la crisi.
La necessària austeritat que precisa la nostra economia no hauria de ser imposada ni administrada per aquells partits que, avui en el govern, demostren que no creuen en les polítiques públiques. Només amb l’impuls d’una visió col·lectiva de desenvolupament humà, que superi els entrebancs dels nacionalismes i dels patriotismes que menystenen les persones, es pot combatre la crisi, però per això cal dissenyar amb rigor i  credibilitat, les alternatives a les polítiques Inconscients, Inconsistents i Insolvents dels governs de CiU i PP.
Els partits polítics tenim l’obligació ètica de construir programes de govern creïbles per tal que la ciutadania recuperi la credibilitat en la política. I no s’aconseguirà amb eslògans, aquest propòsit, perquè els missatges curts i fàcils són instantanis i no perduren, i les persones necessiten arguments creïbles, consistents i sobretot solvents. Només construint projectes de futur sòlids i alternatives creïbles es recuperarà la credibilitat dels partits i de qui els lideren. Aquest és el veritable camí de la recuperació política i econòmica del sistema democràtic.

Publicat a Catalunya PRESS el  10 de Maig de 2012

Josep M. Sabaté
Portaveu de Salut
Grup parlamentari Socialista