Moció 83/IX del Parlament de Catalunya, sobre l’accessibilitat del sistema sanitari, presentada pel diputat Josep M. Sabaté Guasch, del Grup Parlamentari Socialista,

Palau del Parlament, 28 de març de 2012
Tram. 302-00118/09

Ple del Parlament

El Ple del Parlament, en la sessió tinguda el 28 de març de 2012, d'acord amb l'article 139 del Reglament, ha debatut la Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre l’accessibilitat del sistema sanitari (tram. 302-00118/09), presentada pel diputat Josep M. Sabaté Guasch, del Grup Parlamentari Socialista, i les esmenes acceptades del Grup Parlamentari d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (reg. 58226), i del  Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya (reg. 58344), i rebutjades les del Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 58349) i del Subgrup Parlamentari Ciutadans (reg. 58352).

Finalment, d'acord amb el que estableix l'article 139 del Reglament, ha aprovat la següent

Moció

El Parlament de Catalunya insta el Govern a aprovar en el termini de tres mesos, mitjançant un decret d’accessibilitat al sistema de salut, un pla de xoc de temps màxims garantits per a assegurar la qualitat i l’equitat dels serveis sanitaris. El pla de xoc, que ha d’estar completament implementat dins del 2013, ha de concretar els protocols d’atenció entre els diferents nivells d’atenció i serveis territorials, d’acord amb el Pla d’innovació d’atenció primària i salut comunitària, i tenir en compte, com a mínim i de manera íntegra, les mesures següents:

 a) En casos aguts, els ciutadans han d’ésser atesos per l’equip de salut o els professionals de referència corresponents el mateix dia que sol·licitin l’atenció.

 b) En l’atenció primària, cal establir un màxim de quaranta-vuit hores d’espera en visites programades per a ésser atès pel metge o metgessa de família, per l’infermer o infermera i pel pediatre o pediatra de referència.

c) Els metges de família, pediatres i infermers, en l’ús de llurs competències, han de demanar directament proves diagnòstiques i visites a altres especialistes als centres d’urgències d’atenció primària, centres d’alta resolució i hospitals generals bàsics i centres de salut mental.

d) Els metges de família, pediatres i infermers, en l’ús de llurs competències, han de prescriure directament l’ingrés de llurs pacients als centres sociosanitaris i de salut mental, i derivar-los a tractaments, seguint els protocols establerts i consensuats amb els professionals dels diferents nivells assistencials i definits en els diferents plans directors.

e) Cal establir un procediment preferent de quinze dies i un procediment ordinari de tres mesos per a l’accés a serveis especialitzats i la realització de proves diagnòstiques i teràpies complementàries, per a garantir els circuits de diagnòstic de les diferents patologies.

f) Cal estendre el programa de diagnòstic ràpid a tots els tipus de càncer, garantint que el temps entre la sospita diagnòstica i l’inici del tractament mèdic, quirúrgic o de radioteràpia sigui inferior a trenta dies. Els pacients amb malalties oncològiques han d’ésser sempre prioritaris, amb independència de les llistes d’espera generals.

g) Cal garantir un temps màxim d’estada de vint-i-quatre hores a urgències hospitalàries, des de l’arribada del pacient o la pacient fins a l’assignació, si escau, d’un llit d’aguts o sociosanitari.

h) Els centres hospitalaris han d’establir, un temps màxim garantit, a comptar des de la confirmació diagnòstica, per a la realització de tot tipus d’intervencions quirúrgiques, que en cap cas no pot superar els sis mesos. Si la intervenció no es pot realitzar en el termini de sis mesos al centre on ha estat programada, s’ha de proposar un altre centre on es pugui dur a terme dins d’aquest termini.

i) Cal reprogramar en el termini màxim d’un mes els ingressos cancel·lats i les visites desprogramades en hospitals i centres de salut on visiten especialistes, motivats per necessitat dels serveis.

j) Cal establir un temps màxim d’espera de deu minuts per al transport sanitari urgent i d’una hora per al transport sanitari programat.

k) Cal realitzar els canvis necessaris a Sanitat Respon per a garantir una atenció personal i personalitzada als pacients que sol·liciten ésser atesos per llur equip de salut o els professionals de referència.

l) Cal garantir l’accés en la xarxa a la informació sobre el temps d’espera de les proves diagnòstiques, les intervencions quirúrgiques, les visites hospitalàries i l’atenció en les urgències hospitalàries, per centres i per especialitats.

m) El Departament de Salut ha de donar compte trimestralment a la Comissió de Salut del Parlament de les actuacions fetes per a complir els terminis fixats.

Palau del Parlament, 28 de març de 2012

CATALUNYA INTRODUCE EL REPAGO EN FARMACIA Diario de Tarragona 25 de Marzo de 2012

El parlamento de Catalunya aprobó, con los votos de CiU y la abstención del PP el repago en farmacia. Esta lamentable iniciativa del euro por receta, únicamente servirá, para facilitar los cambios en sanidad para el Estado, que pretende el  PP.  Es posible hacer las cosas mejor en salud, y resulta más eficiente. Mientras en Cataluña el consumo en farmacia crecía un 11% en el período 2004/2009, en el Estado lo hacía un 21,5%. Durante ese período en Cataluña se hubiera consumido un 10,5% más, (1.000 M€) de no corregirse esta tendencia.
Las políticas de farmacia que se realizaron entre 2004 y 2010, han supuesto las mejores estrategias moderadores del consumo de fármacos, y lograron que el consumo en farmacia pasara en el presupuesto de Salud, del 23% en el año 2004, al 17% en el año 2009. Y todo ello antes de la recibir la ayuda del gobierno socialista del Estado, con la publicación de los reales decretos-ley del 2010, y del 2011.
El Consejero Ruiz, solo debía tener cuidado de no romper nada más y  seguir con las políticas  que han demostrado su utilidad. Pero esto no es nada original, quería hacer algo distinto fruto de este arrebato, típico de CiU, que les impulsa a encontrar maneras diferentes de hacer las cosas, cueste lo que cueste para lograr ser los primeros en incrementar la brecha social y generar más pobreza.
Esta tasa que introduce el Repago, pagar dos veces por lo mismo, no traerá más que desencuentros con el sector farmacéutico, con los profesionales de la salud y con los usuarios. Es un impuesto al consumo de medicamentos cuyo hecho imponible es estar enfermo. No aportará, ninguna ventaja, reportará algunos ingresos  a la caja de la Generalitat hoy y mucho más coste en un futuro.
Tickets no se necesitan, más cordura y sentido común por parte del gobierno de CiU es lo que hace falta.
Josep Maria Sabaté
Portavoz de Salud del PSC en el Parlamento de Cataluña

CATALUNYA INTRODUCE EL REPAGO EN FARMACIA

El parlamento de Catalunya aprobó, con los votos de CiU y la abstención del PP el repago en farmacia. Esta tasa conocida como euro por receta, es del todo innecesaria. Es un paso más en  reconversión del sistema de Salut iniciada por el Gobierno de Artur Más, que nos lleva a un sistema dual, que generará más pobreza y desigualdad entre los catalanes. Esta lamentable iniciativa del euro por receta, únicamente servirá, para facilitar los cambios en sanidad para el Estado, que pretende el  PP.  Seguro que el gobierno de España sabrá agradecer en breve, el servicio prestado por el Consejero de Salud Sr Ruiz.  Es posible hacer las cosas mejor en salud, y resulta más eficiente, como se ha demostrado por los gobiernos catalanistas de izquierdas. Mientras en Cataluña el consumo en farmacia crecía un 11% en el período 2004/2009, en el Estado lo hacía un 21,5%. Durante ese período en Cataluña se hubiera consumido un 10,5% más, (1.000 M€) de no corregirse esta tendencia.

Las políticas de farmacia que se realizaron entre 2004 y 2010, han supuesto las mejores estrategias moderadores del consumo de fármacos. Citaré algunas, empezando por la más importante, la receta electrónica, que ha permitido que la dispensación de fármacos a los pacientes, sean únicamente los necesarios, facilitando que los médicos puedan establecer las pautas más adecuadas, y racionalizando la programación de visitas a los CAP. La incorporación de la dirección por objetivos y la retribución variable en los acuerdos retributivos de los médicos, incorporó incentivos al fomento del uso racional de los medicamentos, consolidando, de una forma eficaz, estímulos a la prescripción de genéricos, que en 2009, suponían en Catalunya un porcentaje del 33% sobre el total de envases recetados, mientras que en el resto de las CCAA, este porcentaje era del 25%. La  política de concertación con el sector farmacéutico que, respetando, el modelo de oficina de farmacia en Cataluña, supuso un gran avance para conseguir, mejoras importantes  en el  uso racional del medicamento, y la constitución, en 2009, de la Mesa del Medicamento de Cataluña, permitió establecer un consenso en políticas farmacéuticas. La Mesa del Medicamento es, “o era”, un órgano constituido con todos los agentes relacionados con el sector del medicamento en Cataluña: Industria, Distribución, Oficinas de Farmacia, Consejos de Colegios Profesionales, Patronales, Foro de pacientes, Expertos de diversas instituciones y el Departamento de Salud. Se desarrolló en 3 grupos de trabajo: Investigación con medicamentos, Uso racional y sostenibilidad de la prestación farmacéutica, y el paciente como gestor de su tratamiento. Cataluña, desarrollando estos instrumentos, ha dispuesto de una ventaja competitiva muy fuerte respecto al resto de CCAA, y muy legitimada por el hecho de estar consensuada con el sector farmacéutico.

Estas políticas han sido los verdaderos tickets moderadores que han permitido que el consumo en farmacia dentro del presupuesto del Departamento de Salud pasara del 23% en el año 2004, al 17% en el año 2009. Y todo ello antes de la recibir la ayuda de los reales decretos-ley del 2010, (del gobierno socialista del Estado), de racionalización del gasto farmacéutico con cargo al SNS y de medidas extraordinarias para la reducción del déficit público. I del Real Decreto 9 del 2011 que además de regular la receta por principio activo, introducía más modificaciones en el sistema de precios de referencia.

El Consejero Ruiz, para seguir con la racionalización del consumo de farmacia,  solo debía tener cuidado de no romper nada más y  seguir con las políticas  que han demostrado su utilidad. Pero esto no es nada original, el Consejero quería hacer algo distinto fruto de este arrebato, típico de CiU, que les impulsa a encontrar maneras diferentes de hacer las cosas, cueste lo que cueste para lograr ser los primeros en incrementar la brecha social y generar más pobreza.

El Servicio Catalán de la Salud, estudio, para avanzar en el aseguramiento de la sostenibilidad del sistema sanitario, la variación en la corresponsabilidad de los usuarios en el coste del medicamento, (euro por receta, etc.), Y no se implantó.  Porque el estudio demostraba la  generalización de inequidades en su implantación, si previamente no se corregía, el copago actual, (su regulación es competencia del estado), y que es del 40% del coste a cargo de los usuarios, sin tener en cuenta su nivel de renta, con la excepción de los pensionistas que disfrutan de farmacia gratuita. El gobierno actual del Presidente Mas, lo hace al revés, lo implanta sin estudiarlo, generando más desigualdades, confusión en los profesionales y desconcierto y miedo a quienes están en dificultades.

Esta tasa que introduce el Repago, pagar dos veces por lo mismo, no traerá más que desencuentros con el sector farmacéutico, con los profesionales de la salud y con los usuarios. Es un impuesto al consumo de medicamentos cuyo hecho imponible es estar enfermo. No aportará, ninguna ventaja, reportará algunos ingresos  a la caja de la Generalitat hoy y mucho más coste en un futuro. Es indispensable, para no seguir perdiendo credibilidad y liderazgo, que el departamento de salud, recupere el consenso con el sector y la industria farmacéutica, y sobretodo con profesionales y ciudadanos.

Tickets no se necesitan, más cordura y sentido común por parte del gobierno de CiU es lo que hace falta.

Josep Maria Sabaté

Portavoz de Salud del PSC en el Parlamento de Cataluña

CRISI DEL SECTOR DE LA SALUT A REUS. PROVOCADA? INTENCIONADA?

SALUT es la industria més important de Reus, pel que fa a generació d’ocupació altament qualificada, i estable i de difícil deslocalització. Ha generat una ocupació directa i indirecta de més de 6.000 llocs de treball, superant per molt a la resta d’indústries locals. El teixit productiu i empresarial de Reus gira al seu voltant. Ara està en perill i no podem consentir-ho, perquè res justifica, cap fragilitat d’aquest sector. Ha estat la recessió econòmica i no altres qüestions el que ha frenat l’impuls i el creixement econòmic de la nostra ciutat.

Però el risc de provocar un ensopiment general a Reus, s’evidencia dia rere dia, per les situacions de perplexitat col·lectiva que estan provocant les noticies que van apareixen al voltant de la gestió de INNOVA. Aquesta situació passa factura a la economia de la ciutat, i no només als responsables dels governs municipals anteriors.

Els cronistes oficials i oficiosos i els polítics de la ciutat son conscients de que porten a la població cap al Pedregal, si no reconstrueixen confiances. Si hi hagut responsabilitats penals sobre els fets que es denuncien, ara ja correspon decidir-ho a la justícia, i ara toca anar cap endavant sense perdre, a poder ser mes mocadors. Es fa molt necessari recuperar amb celeritat, el consens en temes de Salut, que ens va fer tant be a la ciutat en altres èpoques, on tots els partits polítics de Reus feien pinya al voltant de l’ Hospital.

No ens resultaria estrany, que per la situació estratègica que Reus havia adquirit al Sud de Catalunya, fora de l’àrea Metropolitana de Barcelona, pugui molestar i algú vulgui utilitzar Reus per canviar els models de creixement basats amb la iniciativa pública.El model d’implicació i participació dels municipis en la gestió sanitari que liderà SAGESSA, es qui ha permès la creació i la posterior consolidació a Reus del “Clúster” SALUT (o concentració d’empreses i institucions interconnectades en un àmbit particular, per tal de sumar esforços i ser mes competitius en les matèries objecte).

Al voltant del Nou Hospital Universitari de Sant Joan de Reus es desenvolupà Tecnoparc, donant un fort impuls a les empreses i institucions relacionades amb la Salut, la Universitat, els centres de Recerca, el CESICAT i per l’impuls de la ciutat i seu caràcter emprenedor, el Palau de Fires, i el Viver d’Empreses, entre altres.Es cabdal i molt important facilitar el seu desenvolupament, noexisteix un teixit empresarial local que pugui, en aquets moments substituir la inversió del sector públic. Per això les despeses i inversions en salut de la Generalitat a Reus poden considerar-se una despesa més de l’administracióretallable o modificable des de Barcelona, perquè són la principal inversió per la ciutat i també per les comarques del sud de Catalunya.

El governs d’ esquerres a Reus i a la Generalitat van aconseguir que el nostre territori tingués any rere any un tracte com mai, en els pressupostos i les inversions de la Generalitat, el reequilibri territorial formava part del seu Pla de govern. Ara no, tot el contrari el govern de CiU critica el centralisme de Madrid i practica el centralisme de Barcelona. Per Reus no es el mateix?

L’Alcalde de Reus gaudeix encara i dic encara, de la possibilitat de recuperar els consensos polítics i ciutadans necessaris, per refer espais de consens i recuperar la iniciativa necessària per superar aquesta crisis global. Crisis que localment ens afecta més que a altres ciutats del entorn que tenen altres mecanismes per combatre-la. El Clúster de Salut ha de seguir sent la industria de Reus més important, que arreli i consolidi localment sectors econòmics de gran valor afegit.

És vital pel nostre futur que “lo urgent no ens impedeixi veure lo important”, cal deixar de perdre el temps en picabaralles. No voldríem veure com des de fora ens ressituen a la baixa, al territori i al país.Reus mereix que els seus polítics pensin primer en Reus.

Article de Josep Maria Sabaté publicat al Diari de Tarragona el 29 de Febrer