La diferència està en els valors: “Polítiques de salut o Negocis amb la salut “

Les polítiques sanitàries desenvolupades pels governs d’esquerres a Catalunya i l’Estat anaven fermament encaminades cap a l’atenció a la cronicitat i la salut preventiva. La política de racionalització de recursos es fonamentava en aquest full de ruta, però als governs actuals de CiU i PP, no els interessa incrementar el capital salut de la població i prefereixen, com ens estan demostrant, tenir a la ciutadania captiva, immersa i confusa, en l’enfortiment d’un sistema sanitari dual de rics i pobres. Les retallades indiscriminades així ens ho demostren. La sostenibilitat del sistema sanitari públic no té sentit si no es considera la salut como un valor social a preservar per damunt de tot.

Pels socialistes la “salut es un valor social de primer ordre”, més enllà d’una “circumstància individual”. La lluita política actual i la dels propers anys, a Catalunya, a l’Estat i a Europa, es centrarà al voltant del dret universal a la salut . D’una banda estan els grups socials i polítics que la considerem un Dret Humà, establert per la Declaració dels Drets Humans de les Nacions Unides (art. 25), i d’altra els que volen que la salut sigui única i exclusivament un servei necessari per l’individu. Així es desprèn de les diferents declaracions fetes per la Organització Mundial de Comerç. La diferència entre un dret humà i un servei és que el primer es universal i tothom te dret a gaudir-ne, mentre que al segon només en te l’accés garantit aquell qui ho pot pagar.

Ara amb el Reial Decret Llei 16/2012 de 20 d’abril el govern del PP, pretén fer justament el contrari del que es desprèn del seu títol “ Mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions”. Les mesures dictades han ferit de mort al sistema públic de salut i tindran com a conseqüència un redimensionament a la baixa del serveis públics, i afavoriran un creixement del sector privat . Una reconversió sense valors feta per inconscients. Les competències en sanitat estan transferides a les comunitats autònomes, i aquest Reial Decret re-centralitza competències. Catalunya gestiona la seva sanitat des dels anys 80, i els resultats han estat bons, fins ara, i no mereixen el menyspreu manifestat pel govern del PP, en el RDLL 16/2012. Calia una defensa mes forta del autogovern per part del President Mas, i no s’esperava aquesta submissió tan forta al PP.

El govern del Estat, ha provocat una involució en drets i garanties dels ciutadans; perquè lamina les competències autonòmiques, i perquè dóna l’esquena a Europa, en vulnerar la directiva d’atenció sanitària transfronterera de 2011.

No ens creiem les fal·làcies dels seus missatges de Màrqueting llençats per justificar-se, fent créixer falsos sentiments patriòtics, emparats en els suposats abusos del turisme sanitari, en l'atenció als immigrants sense residencia fiscal, i en l’abús del serveis sanitaris per part dels pensionistes. Així volen justificar que no hi ha més solució que retallar els drets que garanteixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i no es pot ni permetre ni tolerar.

El Govern de la Generalitat, ha de defensar amb molta més contundència els drets del ciutadans i ciutadanes de Catalunya en matèria de Salut. La salut, és un valor social a preservar, i el sistema sanitari públic ha esdevingut amb els anys, per la seva qualitat, reconeixement i valoració de la ciutadania, un signe identitari propi de Catalunya, que cal defensar amb noblesa, i sense ambigüitats.

Josep Maria Sabaté
Diputat Socialista al Parlament de Catalunya
Catalunya Press 24 de MAig de 2012

Què diria Ernest Lluch?

Aquesta setmana la majoria absoluta del PP al Congrés dels Diputats pot enterrar, amb la convalidació del Reial Decret 16/2012 de 20 Abril (Medidas urgentes para garantizar la sostenibilidad del sistema nacional de salud y mejorar la calidad de sus prestaciones), un model de sistema sanitari universal segrestant el debat polític, professional i social. La crisi és l’excusa per capgirar el model sanitari que generarà desigualtats profundes i potenciarà el sector privat assegurador i provisor. Amb un govern de CiU que ha fet les retallades sanitàries més importants de totes les CCAA (amb un 14% menys de pressupost i la decisió unilateral d’un euro per recepta i una proposta, més recent, del conseller Mas Colell per incrementar els copagaments de l'Estat i instaurar taxes d'hospitalització) que tenen ja conseqüències en l'equitat, la qualitat, la precarietat i l'atur entre els professionals sanitaris catalans.

Ernest Lluch segur que diria no. I exigiria un debat amb rigor i una opinió pública i publicada molt més activa. Estem al davant d’un segrest informatiu en plena societat de la informació.

La història democràtica recent, la dels darrers trenta anys, ha aportat a Catalunya i Espanya grans canvis, un període de pau, de prosperitat, de creixement poblacional, de desenvolupament social i econòmic al costat d'altres aspectes negatius secundaris, representats en una escassa memòria històrica, un excés d’economia especulativa i dificultats constants en l'encaix de l'autogovern de Catalunya a l’Estat.

Però segur que l'entrada a Europa que va liderar el President Felipe González (enfront d’una dreta espanyola, en aquell, moment poc europeista) va permetre la construcció de sistemes de protecció social universals. El Sistema Nacional de Salut, decidit per la Llei General de Sanitat el 1986, impulsada per aleshores Ministre Ernest Lluch, és potser un dels millors exemples que ara corre el risc de regressar a un model de vinculació a la Seguretat Social.

Veníem d'un model franquista, ideat per Girón de Velasco, i no va ser fins a la majoria socialista al Govern d'Espanya, que s'optà per un model de "Sistema Nacional de Salut", universal, fora de la dependència de la Seguretat Social i descentralitzat a les CCAA. Catalunya va ser la primera que va incloure ja en l'Estatut d'Autonomia del 1979, el traspàs de les competències sanitàries.

Segons l’article 25 de la  declaració dels Drets Humans de les Nacions Unides, el Dret a la Salut és un Dret Humà. La Constitució Espanyola del 1978, i els Estatuts vigents, també ho recullen. En canvi, per a l’Organització Mundial del Comerç, la salut és “un servei necessari”. Una tesi que sembla compartir el PP a través de la proposa per desvincular l’empadronament al dret universal a l’accés al sistema sanitari tornar a un model d'assegurament vinculat a la Seguretat Social.

Ara el PP vol deixar fora les persones que no són al mercat laboral (els joves de més de 26 sense feina, estudiants universitaris, discapacitats per sota del 65%, població nòmada, o persones divorciades o separades que no tenen treball, religioses i professionals liberals) o les persones estrangeres anomenades “sense papers”. També estableix copagaments que trencaran l'equitat a les persones amb vida laboral activa, pensionistes o malalts crònics. El Govern del PP lamina el dret a la salut i les competències de les CCAA sense plantejar reformes de calat, ni tan sols les que estan al seu abast. Aquestes reformes permetrien ingressos i estalvi, com ara la revisió de les mútues laborals i d'accidents i les mutualitats de funcionaris. I tot això, sense un debat en profunditat i generant por i desconfiança en moments de crisi amb tantes persones a l’atur o en situació de precarietat social.

Dels tres grans sistemes sanitaris universals, els que es financen per impostos són més barats. Als EUA, el model majoritari d’assegurament privat, suposa una despesa global sanitària  del 17% del PIB. Els models dits Bismarkians  que depenen de la Seguretat Social, com els casos d’Alemanya i França , suposen una despesa sanitària a l’entorn del 11% del PIB. I els models Beveridge de Sistema Nacional de Salut, universals i finançats per impostos, que s’apliquen a Suècia, el Regne Unit gasten el 10%, i  Espanya, el 9% del PIB . A Catalunya la despesa és encara més baixa i està situada pels volts del 8% de la despesa sanitària global i la despesa sanitària pública se situa entorn del 6% del PIB. Els resultats en qualitat, equitat i eficiència del nostre sistema, estan entre els deu millors del món. A més, a Catalunya, l’atracció del sistema sanitari ha reforçat un model de recerca biomèdica i d’innovació que arrossega sòlids sectors empresarials.

Quines són doncs les raons pel canvi? Ideològiques. I s’apliquen a partir de la desqualificació constant del sector i els serveis públics, per afavorir els lobbys privats sanitaris. Per això CiU, en el fons, assenteix o és feble en la crítica.

Què fer ara?

Des del reconeixement de la dura situació econòmica i financera actual, i les imposicions d'Europa de reducció del dèficit i del deute, cal fer emergir la realitat i pactar les reformes a curt i mig termini. No cal canviar el model universal.

Cal fer un Front institucional. Els Govern del País Basc, d'Andalusia, de Navarra, de Galícia i Catalunya, han demanat la suspensió del Decret per antiestatutari i preconstitucional.

Cal fer un front polític i social. I cal reclamar un debat rigorós a l’entorn de com mantenir el sistema en aquests anys d'extrema dificultat, per propiciar un pacte entre la majoria de formacions polítiques que ha de comptar amb els professionals i pacients i agents socials i empresarials. Si canvien el model d’accés universal finançat amb impostos, tots hi sortirem perdent  socialment i econòmicament. El sector públic sanitari és motor de l’economia, local i global, i es una part substantiva de la cohesió i la pau social. Ha de formar part de la solució a la sortida de la crisi i ens volen fer creure que n’és la causa.

El Periódico de Catalunya 17 de Maig de 2012

Marina Geli  i Josep Mª Sabaté

Les polítiques socials del PP i de CiU són Inconscients, Inconsistents i Insolvents

Les polítiques socials del PP i de CiU són Inconscients, Inconsistents i Insolvents

“I ens parlaven de polítiques d’ Austeritat, Aprimament i Agilitat” .

 Els governs del PP a l’Estat i de CiU a la Generalitat, setmana rere setmana, ens inunden amb noves retallades; les últimes i més devastadores, les que incorpora el Reial Decret Llei 16/2012 de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del sistema nacional de salut. Emparats per la crisi, els mercats i l’excusa dels dèficits, van construint els canals que fan possible el transvasament de recursos públics, o sigui de tots, cap el sector privat. La dreta governamental vol amagar les seves veritables intencions privatitzadores dels sistemes de salut i dependència, aprofitant que l’envelliment de la població garanteix un mercat en creixement molt important. Aquest és el veritable full de ruta que els guia en les seves accions de govern que, malgrat l’embolcall en què ens les venen, són Inconscients, Inconsistents i sobretot Insolvents, perquè estan fent miques l’Estat del Benestar i  els drets dels ciutadans.

Són Inconscients perquè empitjoren la salut de la ciutadania com a conseqüència de les retallades de drets i recursos que, contràriament al que s’anuncia, suposen desigualtats en l’accés, reducció de la qualitat dels serveis i l’empobriment progressiu de les famílies, una part de les quals són expulsades fora del sistema de  salut.
Són Inconsistents perquè no són fruit d’un pacte de prioritats amb la ciutadania i no porten enlloc, i perquè a més afecten la credibilitat ètica i política dels governants.
I són Insolvents perquè ens volen fer creure que poden actuar i influir sobre l’economia i les finances del país que governen, i res més lluny de la realitat: els mercats financers són insaciables. I aquests governs en són captius.
No els hi queda més remei, per poder justificar la seva pobra i agressiva acció de govern amb qui menys té, que recórrer al patriotisme per mobilitzar els sentiments de la ciutadania perquè els validi les seves accions per assentiment. Patriotisme antic i ranci, a nivell d’Estat, perquè impulsa reformes en el sistema de salut buscant la confrontació amb estrangers i immigrants. I patriotisme folklòric i populista a nivell autonòmic, perquè busca la confrontació amb l’Estat. Per tal d’amagar les seves pròpies impotències, són capaços fins i tot de competir en retallades, tal com ens ha demostrat els conseller d’Economia del Govern de la Generalitat. PP i CiU són les dues cares de la mateixa moneda.
Cal una altra manera de fer política per recuperar la credibilitat dels governs. Els homes i dones d’Europa, Espanya i Catalunya hem de poder tenir confiança en el futur i en la democràcia; i perquè l’austeritat en les polítiques públiques serveixi d’alguna cosa, calen accions decidides d’impuls i creixement econòmic. No es pot construir un futur creïble només amb retallades. És possible combatre i acabar amb la crisi, però utilitzant els instruments adequats. Els serveis públics de salut i dependència, a més de suposar instruments clau de redistribució i protecció social, ajuden a generar ocupació i són un sector econòmic de primer nivell, que ha de formar part de la solució per sortir de la crisi.
La necessària austeritat que precisa la nostra economia no hauria de ser imposada ni administrada per aquells partits que, avui en el govern, demostren que no creuen en les polítiques públiques. Només amb l’impuls d’una visió col·lectiva de desenvolupament humà, que superi els entrebancs dels nacionalismes i dels patriotismes que menystenen les persones, es pot combatre la crisi, però per això cal dissenyar amb rigor i  credibilitat, les alternatives a les polítiques Inconscients, Inconsistents i Insolvents dels governs de CiU i PP.
Els partits polítics tenim l’obligació ètica de construir programes de govern creïbles per tal que la ciutadania recuperi la credibilitat en la política. I no s’aconseguirà amb eslògans, aquest propòsit, perquè els missatges curts i fàcils són instantanis i no perduren, i les persones necessiten arguments creïbles, consistents i sobretot solvents. Només construint projectes de futur sòlids i alternatives creïbles es recuperarà la credibilitat dels partits i de qui els lideren. Aquest és el veritable camí de la recuperació política i econòmica del sistema democràtic.

Publicat a Catalunya PRESS el  10 de Maig de 2012

Josep M. Sabaté

Portaveu de Salut
Grup parlamentari Socialista