Recortes en salud: una alarma innecesaria

El presupuesto del Departamento de Salud centra todos los debates políticos y técnicos del país. Hemos observado con indignación cómo se confunde a ciudadanos y profesionales. La solución de todos los males no es asfixiar al sector público, lo que abrirá la puerta a que el privado gane peso cubriendo las carencias causadas en los servicios a las personas. Todas las medidas adoptadas por el anterior Gobierno, heredadas por el actual, ahorraron en 2010 230 millones de euros al sistema. El impacto para este año asciende a 500 millones. Fueron medidas duras, pero las asumimos con el compromiso de mantener la calidad del sistema gracias a unos profesionales que entendieron la necesidad de los sacrificios.

Al Gobierno actual le hemos hecho el trabajo sucio. Nadie mejor que el Gobierno anterior es capaz de entender la situación. Trabajamos duramente y sin centrifugar responsabilidades. El único culpable es la disminución de los ingresos públicos causada por la crisis. Diseñamos junto a profesionales, ciudadanos, patronales, sindicatos, ayuntamientos y fuerzas políticas los instrumentos necesarios para impulsar los cambios estructurales que precisa el sistema. Y todo ello ha permitido mantener los últimos tres años un coste prácticamente estable por ciudadano: 1.300 euros al año.

Con las medidas heredadas, el actual Gobierno necesita 500 millones adicionales, que pueden obtenerse vía ahorro o aumentando los ingresos. Lo mejor es una justa combinación. Los gerentes han dicho que pueden disminuir sus presupuestos entre un 4% y un 5%, lo que supondría unos 300 millones. Seguir con los planes de racionalización de la medicación hospitalaria de dispensación ambulatoria permitirá ahorrar otros 100 millones. Permitir al ICS facturar sus servicios a las mutuas daría más de 100 millones al año. Desarrollar el convenio de salud laboral que se firmó con el Ministerio de Trabajo en 2009 permitirá aflorar otros 200 millones.

Otras medidas, como la historia clínica compartida o la ordenación de la alta complejidad, muy centrada en el área metropolitana, permitirá racionalizar también su coste. Y si se logra cobrar la actividad realizada a pacientes de otras comunidades (60 millones) y se regulan mejor los fondos de cohesión del Estado, no había ninguna necesidad de generar este alarmismo.
Con estos instrumentos, y sin recortar por recortar, podemos avanzar sin provocar fracturas territoriales, y seguir así garantizando que el sistema ayude a la cohesión del país. Ojala hubiéramos recibido en 2003 esta herencia. Necesitamos ahora y en el futuro, más humildad de nuestros gobernantes y mucho más respeto hacia todos los que han hecho posible uno de los mejores sistemas del mundo.


El Pais 18/04/2011
Josep Maria Sabaté es diputado del PSC

Això ho arreglem entre tots o no té solució

Ateses les darreres informacions al voltant del “Pla de mesures urgents per a la sostenibilitat del sistema sanitari públic”, que esta elaborant el conseller de Salut, i després de veure la resposta en forma queixa, rebuig i indignació per part dels professionals que es va fer notar a la plaça de Sant Jaume dijous passat, s’evidencia que cal revisar els procediments emprats pel departament de salut en la confecció d’aquest pla i en la seva comunicació.

  

Estem d’acord en que és necessària una racionalització del consum en salut del sector públic, i podríem subscriure totes aquelles accions que permetin millorar l’eficiència del sector. Això sí, sense perdre qualitat en les prestacions dels serveis i garantint, per sobre tot, la seguretat dels pacients. El grup socialista vam presentar una moció al ple del dia 9 de març, que fou rebutjada per CiU, on es demanava que el Parlament instés al Govern a  racionalitzar els recursos en salut, però buscant el consens i la participació de tots els agents implicats.

La moció constava de tres apartats, el primer dels quals instava al govern a “consensuar amb els agents socials de l’àmbit de la salut (associacions d’usuaris, sindicats, ajuntaments, associacions de proveïdors, Institut Català de la Salut, el Consell de la professió mèdica, el Consell de la professió infermera), els escenaris econòmics i pressupostaris amb horitzó temporal 2014, presentant-los a la Comissió de Salut del Parlament. Salut disposa del Consell de Salut, un organisme de participació on pràcticament hi són tots els citats i per tant era fàcil assumir-ho.

En el segon apartat la moció instava a generalitzar el sistema de finançament de la prestació dels serveis sanitaris amb base territorial i capitativa tot fent ús, en plenes condicions de transparència, dels indicadors d’eficiència i qualitat de la Central de Resultats, i sempre comptant amb els Governs Territorials de Salut per tal de mantenir la qualitat i l’equitat territorials. Es pretenia fer que s’utilitzessin tots els instruments de que es disposa (i que havien costat molt d’estructurar), per tal d’evitar arbitrarietats en l’ assignació dels recursos i iniquitats en l’ aplicació de les mesures.

Salut ja disposa des del 2010 de tota la base normativa que permet impulsar un desenvolupament sostenible del sistema i de tots els indicadors de qualitat que permetin conèixer l’eficiència del sistema a nivell de regió de sector i de centre, i per tant si cal racionalitzar els recursos es pot fer sense castigar als més eficients.

Finalment, en el tercer apartat s’ instava a garantir, en un termini no superior a dos mesos i en un entorn de transparència i cooperació amb els ajuntaments i entitats municipalistes, el calendari d’inversions pels propers quatre anys, en els termes del Pla d’Estructures i Inversions 2004-2012. Aquest calendari havia d’incorporar un Pla de reformes i manteniment dels centres actuals, prioritzant les obres més necessàries donada la situació de crisi econòmica. Es pretenia que es respectessin els compromisos adquirits, fent possible un nou calendari d’actuacions, abans de les eleccions municipals, que no suposés cap renúncia però si una re-calendarització del procés. D’aquesta manera manteníem el controvertit tema de les infraestrutures al marge de la contesa electoral.

La moció, que no va ser aprovada, pretenia marcar el full de ruta que ens permetria mantenir el sistema actual de salut. Quin interès tenia CiU en rebutjar-la? Què es pretén, amb aquesta insistència en mirar cap enrere i menystenir la feina feta? Avui ho veiem més clar, tot i que el conseller de Salut ja ens ha anunciat que parlarem del pla citat amb tots els grups polítics, en seu parlamentaria i d’una forma immediata. Hem escoltat amb tristesa com el President demanava als empresaris que prenguessin el relleu de l’administració publica en la reactivació econòmica del país. El President torna a no considerar, una vegada més, el sector salut públic com un dels principals motors de l’economia catalana i per tant una part de la solució i no pas del problema.

Cal posar de nou sobre la taula la moció presentada pels socialistes al ple del parlament el 9 de març, ja que considerem que és la única via possible per seguir mantenint el sistema de salut que tenim, per tornar la confiança als professionals i als ciutadans, i per entendre que això, o ho arreglem entre tots, o no te solució.

Josep Maria Sabaté Guasch

Portaveu de Salut del Grup Parlamentari socialista

Saber que es vol fer amb el model de Salut Pública de Catalunya . Ara ja és URGENT !!!!

Donada la situació econòmica que estem vivint, i que no para d’ agreujar-se, es fa del tot necessari que es prenguin decisions polítiques respecte a la sostenibilitat del sistema de salut de Catalunya. I ara ja és urgent, el conseller de salut ha aconseguit donar la culpa a tothom del que passa; govern anterior perquè va deixar dèficit, govern de Madrid perquè força els ajustos, usuaris perquè van massa al metge, professionals perquè pensen en els seus ingressos, col·legis professionals perquè són incrèduls, sindicats perquè són deslleials, gerents dels centres perquè no s’ ajusten als seus plans, alcaldes perquè pensen només amb les municipals,  oposició per generar alarmisme, president del consell assessor del president de la generalitat per no sabem que, no sé si ens hem deixat algú, però en cent dies no es podia aconseguir tal nivell d’ acord.

I no vol escoltar a ningú que no estigui d’ acord en els seus plantejaments, malgrat que, quan ell estava al altre costat de la taula, sempre fou escoltat i molt respectat, fins hi tot quan feia deslleialtats (intent d’impugnar els pressupostos de la Generalitat 2009, i votar en contra per insuficients els pressupostos 2010 per exemple). I si per això ningú va estripar els papers ni va trencar pons de diàleg. Per què ara si, no valora el conseller aquesta situació d’ avanç? Pel govern anterior era molt més important avançar junts que altra cosa, hi havia un total respecte a les persones i als seus plantejaments ni que fossin discrepants i a vegades molt (recordar la vaga de metges).

Ara si es mou algú ja emergeix la deslleialtat. La salut és un valor social que precisa dels seus agents principals el màxim grau de generositat, perquè és la única forma d’evitar la pèrdua de qualitat d’un del millors sistema de salut del món. Alguna cosa hi hauran tingut a veure els governs anteriors i també hi havia molta dificultat.

No es pot perdre més temps, cal que el govern ens expliqui el que pensa fer amb claredat, i ara ja és urgent. La solució de tots els mals no es fer uns pressupostos que aprimin el sector públic. Això només pot portar un efecte directe a curt termini, i que és sens dubte la crida al sector privat, per tal que acudeixi a cobrir les mancances, en matèria de serveis a les persones, que el sector públic resultant del aprimament no pugui desenvolupar.

En pocs dies, el departament de salut, ha tornat a saltar-se tots els procediments, del model sanitari català, que havíem construït els darrers 30 anys. La dotació pressupostaria per centre sanitari es realitzava sempre amb posterioritat  a l’ assignació per sector, i per regió sanitària, amb l’ objectiu d’anar equilibrant el pressupost per càpita, i buscant l’ equitat territorial. I aquest exercici es feia sempre després que el parlament aprovés el pressupost. No han presentat el pressupost ni al consell de direcció del Servei Català de la Salut, ni a la comissió de salut del parlament, i ja amb la pràctica dels fets consumats han aconseguit un cop més enfrontar a tothom professionals, gestors, ciutadans, ajuntaments i entitats.

Instruccions per aplicar de forma lineal unes retallades ja s’han donat, sabent que , són de molt difícil acompliment, sinó es produeix una reconversió del sector. Reconversió que no es pot deixar sota la responsabilitat de cada centre, i a criteris dels gerents, alguns dels quals canvien de criteri per cert, en funció de la seves conveniències.

Ara ja era urgent que parles tal com ho ha fet el president del consell assessor en matèria de salut. Ningú creu es que puguin reduir l’ assignació dels centres de salut en les quantitats que ho estan fent, sense que suposi un fort augment de les llistes d’ espera i un deteriorament general en la qualitat dels serveis, i en conseqüència, un canvi a pitjor pel que fa a la seguretat dels pacients. Caldrà prendre mesures per tal de preservar la seguretat de les prestacions clíniques, de seguir per aquesta via. El Consum sanitari públic no pot reduir-se a curt termini sense tenir greus conseqüències sobre la qualitat de vida de la ciutadania. Des del 2008 el consum públic de salut per capità es manté pràcticament igual, es per això que ens costa entendre l’ acarnissament del govern per reduir els pressupostos de salut.

El PSC hem plantejat reiteradament al conseller de salut i al govern de la Generalitat, la necessitat d’assolir un acord polític, professional i social per garantir la qualitat , la sostenibilitat i l’equitat del model sanitari de salut a Catalunya, acord que hauríem de fer extensible a l’ Estat i amb perspectiva europea.

Ara és urgent deixar de parlar del passat i pensar amb clau de futur. La responsabilitat del problema és la crisis i la caiguda dels ingressos Ara ja és urgent posar-hi seny a tot plegat. El sistema de salut públic ha de forma part de la solució. Encara se hi es a temps.