Donada la situació econòmica que estem vivint, i que no para d’ agreujar-se, es fa del tot necessari que es prenguin decisions polítiques respecte a la sostenibilitat del sistema de salut de Catalunya. I ara ja és urgent, el conseller de salut ha aconseguit donar la culpa a tothom del que passa; govern anterior perquè va deixar dèficit, govern de Madrid perquè força els ajustos, usuaris perquè van massa al metge, professionals perquè pensen en els seus ingressos, col·legis professionals perquè són incrèduls, sindicats perquè són deslleials, gerents dels centres perquè no s’ ajusten als seus plans, alcaldes perquè pensen només amb les municipals, oposició per generar alarmisme, president del consell assessor del president de la generalitat per no sabem que, no sé si ens hem deixat algú, però en cent dies no es podia aconseguir tal nivell d’ acord.
I no vol escoltar a ningú que no estigui d’ acord en els seus plantejaments, malgrat que, quan ell estava al altre costat de la taula, sempre fou escoltat i molt respectat, fins hi tot quan feia deslleialtats (intent d’impugnar els pressupostos de la Generalitat 2009, i votar en contra per insuficients els pressupostos 2010 per exemple). I si per això ningú va estripar els papers ni va trencar pons de diàleg. Per què ara si, no valora el conseller aquesta situació d’ avanç? Pel govern anterior era molt més important avançar junts que altra cosa, hi havia un total respecte a les persones i als seus plantejaments ni que fossin discrepants i a vegades molt (recordar la vaga de metges).
Ara si es mou algú ja emergeix la deslleialtat. La salut és un valor social que precisa dels seus agents principals el màxim grau de generositat, perquè és la única forma d’evitar la pèrdua de qualitat d’un del millors sistema de salut del món. Alguna cosa hi hauran tingut a veure els governs anteriors i també hi havia molta dificultat.
No es pot perdre més temps, cal que el govern ens expliqui el que pensa fer amb claredat, i ara ja és urgent. La solució de tots els mals no es fer uns pressupostos que aprimin el sector públic. Això només pot portar un efecte directe a curt termini, i que és sens dubte la crida al sector privat, per tal que acudeixi a cobrir les mancances, en matèria de serveis a les persones, que el sector públic resultant del aprimament no pugui desenvolupar.
En pocs dies, el departament de salut, ha tornat a saltar-se tots els procediments, del model sanitari català, que havíem construït els darrers 30 anys. La dotació pressupostaria per centre sanitari es realitzava sempre amb posterioritat a l’ assignació per sector, i per regió sanitària, amb l’ objectiu d’anar equilibrant el pressupost per càpita, i buscant l’ equitat territorial. I aquest exercici es feia sempre després que el parlament aprovés el pressupost. No han presentat el pressupost ni al consell de direcció del Servei Català de la Salut, ni a la comissió de salut del parlament, i ja amb la pràctica dels fets consumats han aconseguit un cop més enfrontar a tothom professionals, gestors, ciutadans, ajuntaments i entitats.
Instruccions per aplicar de forma lineal unes retallades ja s’han donat, sabent que , són de molt difícil acompliment, sinó es produeix una reconversió del sector. Reconversió que no es pot deixar sota la responsabilitat de cada centre, i a criteris dels gerents, alguns dels quals canvien de criteri per cert, en funció de la seves conveniències.
Ara ja era urgent que parles tal com ho ha fet el president del consell assessor en matèria de salut. Ningú creu es que puguin reduir l’ assignació dels centres de salut en les quantitats que ho estan fent, sense que suposi un fort augment de les llistes d’ espera i un deteriorament general en la qualitat dels serveis, i en conseqüència, un canvi a pitjor pel que fa a la seguretat dels pacients. Caldrà prendre mesures per tal de preservar la seguretat de les prestacions clíniques, de seguir per aquesta via. El Consum sanitari públic no pot reduir-se a curt termini sense tenir greus conseqüències sobre la qualitat de vida de la ciutadania. Des del 2008 el consum públic de salut per capità es manté pràcticament igual, es per això que ens costa entendre l’ acarnissament del govern per reduir els pressupostos de salut.
El PSC hem plantejat reiteradament al conseller de salut i al govern de la Generalitat, la necessitat d’assolir un acord polític, professional i social per garantir la qualitat , la sostenibilitat i l’equitat del model sanitari de salut a Catalunya, acord que hauríem de fer extensible a l’ Estat i amb perspectiva europea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada