dijous, 16 d’agost del 2012

I si es tornés a la “Carta d’ Ajust” i s’abandonés el “Reset”?

“Les cartes d’ ajust permetien arranjar les tonalitats dels grisos i la brillantor de les pantalles durant les hores en que les Televisions no emetien programació”.

“Tota acció política i econòmica dels governs, ha d’explicar quins objectius persegueix, hauria de ser conseqüència d’un mapa de riscos clar i preveure la solució dels danys directes o colaterals que puguin provocar al ciutadans i ciutadanes”.

La Carta d’ajust era a mes d’una imatge, tot un sistema de relació entre els emissors de les senyals, els canals de televisió, i els receptors de les imatges, les llars. Suposava una manera de treballar que buscava la perfecció de les imatges televisives, amb molts menys mitjans de que es disposa actualment. Si s’apliquessin les formes i maneres de treballar de fa uns anys però utilitzant els mitjans i la tècnica actuals, segur que tot aniria millor.

La immediatesa de la societat actual ha canviat la manera d’ajustar els aparells de TV, entre altres coses, perquè les cadenes emeten 24 hores i no poden parar per ajustar res. Ara a les llars s’apaguen i es tornen a engegar els aparells tantes vegades com faci falta per aconseguir un funcionament correcte, encara que de vegades la TV no respongui i s’espatlli. I a les múltiples cadenes de Tv existents els hi costa poc canviar la programació durant uns minuts i disculpar-se, quan s’ha de resoldre algun problema de comunicació. Podem aprendre molt de la filosofia de treball que suposaven aquelles cartes d’ajust, i no només en el terreny de la comunicació audiovisual.Estem segurs que l’acurat ajust de l’activitat política i econòmica a l’estil de les Cartes d’Ajust de les Televisions del anys 70 permetria redreça l’economia amb la serenitat i tranquil·litat necessària per recuperar la credibilitat dels governs i de les institucions publiques i privades.Caldria aparcar el “ Reset”, i utilitzar-lo només per informàtica, per tal d’evitat danys directes i colaterals.

Els governs de CiU i PP han fet un “Reset ” al país, acció mes pròpia dels informàtics que van per feina, que no de governs solvents, i s’han oblidat que es poden fer molts ajustos si es detén momentàniament la programació. Captius de la immediatesa per obtenir resultats, s’han perdut en la immensitat de les presses, i estan desorientats i descol·locats, perquè no creuen en l’administració pública, els hi fa mandra l’acció administrativa, i amb el seu afany de quadrar els pressupostos, mirant de cara les despeses i de reüll els ingressos, fan patir a la gent més desfavorida. CiU a la Generalitat, va prioritzar el pagament dels 400 M€ a les entitats financeres, enfront del sector social aquest estiu. I el PP a l’Estat, ha comès errades comptables (així ho van explicar d’inici i ara han rectificat degut a la pressió de la societat), que bloqueja la paga de 400 euros a uns 200.000 aturats. L’Agost de l’any passat va succeir l’ escàndol del PIRMI, està comprovat que aquest més es l’idoni per justificar les accions més injustes.

Algú hauria de posar-hi seny a aquestes disbauxes i evitar que es produïssin. Els hi pertocaria als interventors evitar-ho, i poden fer-ho no autoritzant als governs a fer-les, o al menys explicar als ciutadans i ciutadanes el perquè les autoritzen. Els interventors han permès als governs aquestes prioritzacions en els pagaments dels deutes públics. Ens agradaria escoltar la seva opinió, sobre el que esta passant a la tresoreria publica, donat que tenen com a missió fiscalitzar i facilitar, les operacions dels organismes públics perquè es facin amb legalitat. I no dubtem de la legalitat de les accions fetes, però la seva il·legitimitat no valida silencis. I encara que sigui legal que es deixi de pagar als més necessitats, per pagar a entitats financeres que podrien esperar-se a cobrar, (però amb les mateixes condicions que els altres es a dir sense cobrar interessos es clar), no s’hauria de permetre que això passes, no hi ha error comptable que no es pugui arreglar en poques hores, i no es poden permetre preferències tan descabellades al cobrament de factures dels organismes públics.

Seria tot un exercici de transparència per part de la Intervenció General, el posar rostre a les entitats financeres que neguen a la Generalitat, l’aplaçament necessari per refer les seves finances. Els governs de CiU i PP han fet un “Reset” i ens costa de creure que siguin errades, tot es fruit d’un full de ruta perfectament dissenyat per aprimar el sector públic.

Per tenir credibilitat en les seves accions els governs han de posar-hi cara als responsables i afectats, de qualsevol de les seves polítiques, per tal de mesurar millor les seves conseqüències. Estem tips de sentir parlar de Mercats, Índex de tota classe, i primes de no se sap ben bé quin risc, per tal d’ explicar barbaritat rere barbaritat.

Tornar a la Carta d’ ajust i desterrar la possibilitat de fer Resets seria adequat i molt útil per un millor govern de les institucions públiques i privades.

Josep Maria Sabaté i Guasch
Diputat Socialista al Parlament de Catalunya.

Catalunya Press 16 d'Agost

dimecres, 1 d’agost del 2012

La actualidad política no permite momentos para la épica, y mucho menos para la lírica

"¿Cómo pueden gobernantes que no creen en el sector público, administrar las finanzas públicas?”
"En estos momentos los silencios son mucho más necesarios que las estridencias, no se pueden construir propuestas de futuro creíbles con mensajes publicitarios improvisados"

Mientras continuamos sometidos, a una ola de recortes de los servicios públicos, los gobiernos de las derechas catalanas, nos llena de "misivas" orientadas a persuadirnos, que lo hacen para salvar la Nación. Continuamente escuchamos del gobierno de la Generalitat de Cataluña, relatos casi obscenos, que pretenden justificar la laminación de derechos de los catalanes y catalanas, en salud, educación y servicios sociales, dedicándose impertérritos a desmontar el trabajo de los gobiernos catalanistas y de izquierdas.

La dificultad que tienen en generar confianzas, para ordenar el país, los gobiernos de CiU y PP, debería ser motivo suficiente para buscar consensos en todos los grupos políticos, económicos y sociales para superar la crisis, pero no es su voluntad buscar el entendimiento y los ciudadanos están pagando muy caro esta prepotencia. Están tan convencidos de que pueden salir adelante solos, que no ven que su actitud acabará generando confrontaciones de imprevisibles consecuencias, nos quieren aleccionar hablándonos de la necesidad de tener amplitud de miras, desde su enfoque de corto alcance. Nos empujan, como país, a ninguna parte, i tememos, que al sentirse poseedores de la verdad absoluta y creyéndose que únicamente ellos nos pueden salvar del desastre, la derrota como colectivo esta servida.  

Día a día la gente se empobrece y se exaspera. Hemos asistido estos últimos días a representaciones teatrales por parte del gobierno, para convencernos, que es más necesario pagar puntualmente a las entidades financieras que nos prestan su dinero para hacer negocio, que hacerlo en los centros sanitarios y sociales que les debemos la financiación de los servicios a las personas. No pueden despreciar al país de esta manera.

Ahora se apuntan desde Madrid más recortes a las administraciones públicas; menos concejales, menos diputados, son algunos ejemplos. Es cierto que tenemos demasiados niveles de administraciones superpuestas, locales, comarcales, provinciales, autonómicas, estatales y europea. Pero también es cierto, que no se ha evitado la interposición de tareas y la asunción de competencias impropias, entre administraciones y organismos públicos.

Si los gobiernos de todas las administraciones se impusieran con urgencia el objetivo de hacer únicamente el trabajo que les toca, y hacerlo de calidad, seguro que se conseguiría un importante ahorro, y una mejora de la eficiencia de los servicios públicos. Pero no: todas las administraciones quieren cuidarse de todo, y todos los relatores quieren hablar de todo, aunque no entiendan una palabra de lo que hablan. Y mientras la economía productiva va a peor, y la economía financiera está mejor que nunca.

Y si reconvirtieran parte de las comisiones bancarias en tasas públicas?. Y si los movimientos de capitales fueran hechos imponibles y tributaran como las recetas?. Sólo son ejemplos para pensar que hay alternativas a los recortes. El gobierno debe hablar claro y decir que el déficit es debido a la caída libre de los ingresos públicos, que disminuyen desde 2008, y no es solo causa de los gastos producidos por los servicios públicos.

Estos partidos de derechas estaban tan convencidos de que al llegar al poder, se reactivaría la economía, por el solo hecho de gobernar ellos, que ahora están desolados. Y ya no les queda otra cosa por salvar su trayectoria histórica que arrastrar al país y a su gente, a gestas épicas que no llevan a ninguna parte, y que ni siquiera podrán ser cantadas, porque están condenadas al fracaso.

Son tiempo de hablar con claridad, enfocar bien los problemas del país, para acertar en las acciones para solucionarlos. Pero si no se sabe reconocer con humildad, las limitaciones e incapacidades de todos para resolverlos, será muy difícil acertar en la dirección correcta. El gobierno debe generar confianza a los ciudadanos y ciudadanas en proyectos que nos unan, y no que nos separen, hay que buscar todos los apoyos necesarios dentro y fuera del país, para reactivar la economía y hacer más eficiente nuestro modelo productivo, el público y también el privado, con respeto mutuo.

No son buenos tiempos para la épica y la lírica. Son tiempos para trabajar todos juntos sin estridencias ni eslóganes repetitivos, vacíos de contenidos y propuestas.

En estos momentos los silencios son mucho más necesarios que las estridencias. No se pueden construir propuestas de futuro creíbles, desde el gobierno, o desde la oposición con mensajes publicitarios continuos, improvisados i repetitivos por parte de sus portavoces.

Únicamente un esfuerzo de sinceridad nos llevará a recuperar la solvencia.
 

Josep Maria Sabaté i Guasch

Diputado Socialista en el Parlamento de Cataluña.


Catalunya Press 2 de agosto de 2012