Les polítiques de contenció i racionalització de la despesa farmacèutica han de tenir l'objectiu d'assegurar la sostenibilitat del sistema sanitari, assegurant un serveis eficients i de qualitat. Contenció no vol dir retallar per estalviar diners, s’ha de tenir una visió mes complerta i global si no es vol espatllar. I per desenvolupar aquestes polítiques el departament de Salut disposa des de fa dues legislatures del Pla Estratègic de la Prescripció Farmacèutica, instrument que ha aportat molt mes a la sostenibilitat del nostre model de salut que el que pot aportar-hi qualsevol tiquet moderador en forma de taxa.
En el període 2004-2009, el consum en farmàcia a càrrec del Servei Català de la Salut experimentà un creixement moderat: de 1.540 M€ al 2004 (222 € per habitant), a 1.864 M€ al 2009 (244 €/hab). Posteriorment s’inicià una sèrie de decreixements interanuals. Fou moderat el 2010 amb 1.836 M€ (240€/hab), i acabà el 2011 amb un consum de 1.692 M€ (222€/hab). Mentre a Catalunya el consum en farmàcia creixia un 11% en el període 2004/2009, a l’Estat ho feia un 21,5 %. És a dir, que d’haver seguit la tendència de l'Estat durant aquell període, Catalunya hagués consumit un 10,5% més. Així el 2009 el consum hagués estat de 2.054M€ enfront dels 1.864, és a dir que a Catalunya hi hagué, aquell any, un estalvi en consum farmacèutic de 190 M€, i de més de 1.000 M€ durant els governs catalanistes i d’esquerres.
Aquest comportament de la despesa farmacèutica no és causal. La diferència respecte a la resta de l'Estat es produeix precisament pel desenvolupament i implantació del Pla Estratègic de la prescripció farmacèutica. En aquest Pla realitzat pel Departament de Salut liderat per la Consellera Marina Geli, s’implantava de forma progressiva i en paral·lel a la incorporació de les Tecnologies de la Informació i Comunicació TIC al serveis sanitaris. El Pla ha permès desenvolupar les millors estratègies moderadors pel consum de fàrmacs. En citarem cinc.
La primera és la recepta electrònica, aconseguint que la dispensació als pacients es produeixi només pels fàrmacs que necessiten, i facilitant que els metges puguin establir quines són les pautes més adequades i, a més a més, racionalitza la programació de visites als CAP.
La segona estratègia es desenvolupà amb la implantació, a tots els centres de salut, de la direcció per objectius (DPO), essent una part molt important de la retribució variable de la retribució dels metges, incorporen incentius al foment de l’ús racional dels medicaments, i també consoliden d’una forma eficaç i progressiva, estímuls a la prescripció de medicaments genèrics, que ja el 2009 suposaren un percentatge del 33% sobre el total d’envasos receptats. A la resta de l'Estat, es situa per sota del 25%. Val a dir al 2004 a Catalunya la recepta de fàrmacs era del 11% del total.
La tercera estratègia és la política de concertació amb el sector farmacèutic que, partint i sobretot respectant, el model d’oficina de farmàcia a Catalunya, havia d’evolucionar d’un model de contractació basat en el pagament d'un marge sobre el producte dispensat, al pagament de serveis establerts en una cartera selectiva de serveis d’atenció farmacèutica.
La quarta estratègia és la coresponsabilitzacio de les organitzacions sanitàries en l’establiment d’una despesa màxima autoritzada per territori, mitjançant l'aplicació d’incentius per aconseguir-la tot incrementant la qualitat en el serveis.
I la cinquena estratègia es la constitució, el 2009, de la Mesa Del Medicament de Catalunya, òrgan constituït amb tots els agents relacionats amb el sector del medicament a Catalunya: Indústria, Distribució, Oficines de Farmàcia, Consells de Col·legis Professionals, Patronals, Fòrum de pacients, Experts de diverses institucions i el Departament de Salut. Es desenvolupà en 3 grups de treball: Recerca amb medicaments, Ús racional i sostenibilitat de la prestació farmacèutica, i El pacient com a gestor del seu tractament .
Aquests cinc instruments estratègics han estat els veritables tiquets moderadors que han permès que la despesa en farmàcia dins del pressupost del Departament de Salut passés del 23% l’any 2004, al 17% l’any 2009. I tot això abans de la rebre l’ajuda dels reials decrets lleis 4 i 8 del 2010, de racionalització de la despesa farmacèutica amb càrrec al SNS i de mesures extraordinàries para la reducció del dèficit públic. I del Reial decret 9 del 2011 que a més de regular la recepta per principi actiu, introduïa mes modificacions en el sistema de preus de referencia. Catalunya, desenvolupant aquets instruments, ha disposat d’una avantatge competitiva molt forta respecte de la resta de CCAA, i molt legitimada pel fet de estar consensuada amb el sector farmacèutic.
El Servei Català de la Salut, durant aquest període, va realitzar molts estudis per anar mes enllà en l’assegurament de la sostenibilitat del sistema sanitari. Entre altres cal destacar-ne la possible variació en la coresponsabilitat dels usuaris en el cost del medicament, (euro per recepta, etc.), i com que ho va estudiar, per això precisament no es va implantar. I no es va fer perquè no es volia generar mes iniquitats, cosa que passaria sens dubte, si prèviament no es corregia el ja obsolet copagament actual, (la seva regulació és competència de l’estat), i que es del 40% del cost a càrrec dels usuaris sense tenir-se en compte el seu nivell de renda, amb l’excepció dels pensionistes que gaudeixen de farmàcia gratuïta. El govern actual ho fa a l’inrevés, vol implantar-ho sense estudiar-ho. CiU ens proposa generar més desigualtats, tot generant confusió als professionals que no voldran perjudicar als usuaris, i mes desconcert i por als ciutadans i ciutadanes que no puguin pagar-lo.
Després de la implantació de les mesures fruit dels Reials Decrets del govern central (socialista per cert), només li caldria al Conseller Ruiz tenir cura de no trencar res més. Aquest tiquet moderador que volen incorporar a la Llei d’acompanyament no portarà més que desencontres amb el sector farmacèutic, amb els professionals de la salut i amb els usuaris. La seva implantació, de produir-se, serà fruit d’aquest rampell típic de CiU per trobar una manera diferent de fer les coses i també d’aquesta dèria a ser els primers.
El tiquet moderador dissenyat com a taxa, en ser un impost al consum de farmàcia i tenir com a causa el fet d’estar malat, no aportarà, cap avantatge, i sí molts problemes, serà ingrés per avui i més cost per demà. El que caldria és que el govern de CiU tingui més cura en mantenir les estratègies iniciades per l’anterior govern, i no espatllar-les fent invents, sobretot pel que fa a les polítiques de retribució variable amb els professionals. A més convindria que amb caràcter d’urgència es desenvolupés la recepta electrònica pels especialistes, que ja porta any i mig en proves pilot, i es generaria mes valor així que no amb la taxa. I per acabar, apuntar que es indispensable, per no continuar perdent credibilitat i lideratge, que el departament recuperi el consens amb el sector i la industria mitjançant la Mesa del Medicament. Tiquets no ens calen, el que cal és més seny.
Josep Maria Sabaté
Portaveu de Salut del PSC al Parlament de Catalunya
