Ateses les darreres informacions al voltant del “Pla de mesures urgents per a la sostenibilitat del sistema sanitari públic”, que esta elaborant el conseller de Salut, i després de veure la resposta en forma queixa, rebuig i indignació per part dels professionals que es va fer notar a la plaça de Sant Jaume dijous passat, s’evidencia que cal revisar els procediments emprats pel departament de salut en la confecció d’aquest pla i en la seva comunicació.
Estem d’acord en que és necessària una racionalització del consum en salut del sector públic, i podríem subscriure totes aquelles accions que permetin millorar l’eficiència del sector. Això sí, sense perdre qualitat en les prestacions dels serveis i garantint, per sobre tot, la seguretat dels pacients. El grup socialista vam presentar una moció al ple del dia 9 de març, que fou rebutjada per CiU, on es demanava que el Parlament instés al Govern a racionalitzar els recursos en salut, però buscant el consens i la participació de tots els agents implicats.
La moció constava de tres apartats, el primer dels quals instava al govern a “consensuar amb els agents socials de l’àmbit de la salut (associacions d’usuaris, sindicats, ajuntaments, associacions de proveïdors, Institut Català de la Salut, el Consell de la professió mèdica, el Consell de la professió infermera), els escenaris econòmics i pressupostaris amb horitzó temporal 2014, presentant-los a la Comissió de Salut del Parlament. Salut disposa del Consell de Salut, un organisme de participació on pràcticament hi són tots els citats i per tant era fàcil assumir-ho.
En el segon apartat la moció instava a generalitzar el sistema de finançament de la prestació dels serveis sanitaris amb base territorial i capitativa tot fent ús, en plenes condicions de transparència, dels indicadors d’eficiència i qualitat de la Central de Resultats, i sempre comptant amb els Governs Territorials de Salut per tal de mantenir la qualitat i l’equitat territorials. Es pretenia fer que s’utilitzessin tots els instruments de que es disposa (i que havien costat molt d’estructurar), per tal d’evitar arbitrarietats en l’ assignació dels recursos i iniquitats en l’ aplicació de les mesures.
Salut ja disposa des del 2010 de tota la base normativa que permet impulsar un desenvolupament sostenible del sistema i de tots els indicadors de qualitat que permetin conèixer l’eficiència del sistema a nivell de regió de sector i de centre, i per tant si cal racionalitzar els recursos es pot fer sense castigar als més eficients.
Finalment, en el tercer apartat s’ instava a garantir, en un termini no superior a dos mesos i en un entorn de transparència i cooperació amb els ajuntaments i entitats municipalistes, el calendari d’inversions pels propers quatre anys, en els termes del Pla d’Estructures i Inversions 2004-2012. Aquest calendari havia d’incorporar un Pla de reformes i manteniment dels centres actuals, prioritzant les obres més necessàries donada la situació de crisi econòmica. Es pretenia que es respectessin els compromisos adquirits, fent possible un nou calendari d’actuacions, abans de les eleccions municipals, que no suposés cap renúncia però si una re-calendarització del procés. D’aquesta manera manteníem el controvertit tema de les infraestrutures al marge de la contesa electoral.
La moció, que no va ser aprovada, pretenia marcar el full de ruta que ens permetria mantenir el sistema actual de salut. Quin interès tenia CiU en rebutjar-la? Què es pretén, amb aquesta insistència en mirar cap enrere i menystenir la feina feta? Avui ho veiem més clar, tot i que el conseller de Salut ja ens ha anunciat que parlarem del pla citat amb tots els grups polítics, en seu parlamentaria i d’una forma immediata. Hem escoltat amb tristesa com el President demanava als empresaris que prenguessin el relleu de l’administració publica en la reactivació econòmica del país. El President torna a no considerar, una vegada més, el sector salut públic com un dels principals motors de l’economia catalana i per tant una part de la solució i no pas del problema.
Cal posar de nou sobre la taula la moció presentada pels socialistes al ple del parlament el 9 de març, ja que considerem que és la única via possible per seguir mantenint el sistema de salut que tenim, per tornar la confiança als professionals i als ciutadans, i per entendre que això, o ho arreglem entre tots, o no te solució.
Josep Maria Sabaté Guasch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada