Les polítiques sanitàries desenvolupades pels governs d’esquerres a Catalunya i l’Estat anaven fermament encaminades cap a l’atenció a la cronicitat i la salut preventiva. La política de racionalització de recursos es fonamentava en aquest full de ruta, però als governs actuals de CiU i PP, no els interessa incrementar el capital salut de la població i prefereixen, com ens estan demostrant, tenir a la ciutadania captiva, immersa i confusa, en l’enfortiment d’un sistema sanitari dual de rics i pobres. Les retallades indiscriminades així ens ho demostren. La sostenibilitat del sistema sanitari públic no té sentit si no es considera la salut como un valor social a preservar per damunt de tot.
Pels socialistes la “salut es un valor social de primer ordre”, més enllà d’una “circumstància individual”. La lluita política actual i la dels propers anys, a Catalunya, a l’Estat i a Europa, es centrarà al voltant del dret universal a la salut . D’una banda estan els grups socials i polítics que la considerem un Dret Humà, establert per la Declaració dels Drets Humans de les Nacions Unides (art. 25), i d’altra els que volen que la salut sigui única i exclusivament un servei necessari per l’individu. Així es desprèn de les diferents declaracions fetes per la Organització Mundial de Comerç. La diferència entre un dret humà i un servei és que el primer es universal i tothom te dret a gaudir-ne, mentre que al segon només en te l’accés garantit aquell qui ho pot pagar.
Ara amb el Reial Decret Llei 16/2012 de 20 d’abril el govern del PP, pretén fer justament el contrari del que es desprèn del seu títol “ Mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions”. Les mesures dictades han ferit de mort al sistema públic de salut i tindran com a conseqüència un redimensionament a la baixa del serveis públics, i afavoriran un creixement del sector privat . Una reconversió sense valors feta per inconscients. Les competències en sanitat estan transferides a les comunitats autònomes, i aquest Reial Decret re-centralitza competències. Catalunya gestiona la seva sanitat des dels anys 80, i els resultats han estat bons, fins ara, i no mereixen el menyspreu manifestat pel govern del PP, en el RDLL 16/2012. Calia una defensa mes forta del autogovern per part del President Mas, i no s’esperava aquesta submissió tan forta al PP.
El govern del Estat, ha provocat una involució en drets i garanties dels ciutadans; perquè lamina les competències autonòmiques, i perquè dóna l’esquena a Europa, en vulnerar la directiva d’atenció sanitària transfronterera de 2011.
No ens creiem les fal·làcies dels seus missatges de Màrqueting llençats per justificar-se, fent créixer falsos sentiments patriòtics, emparats en els suposats abusos del turisme sanitari, en l'atenció als immigrants sense residencia fiscal, i en l’abús del serveis sanitaris per part dels pensionistes. Així volen justificar que no hi ha més solució que retallar els drets que garanteixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i no es pot ni permetre ni tolerar.
El Govern de la Generalitat, ha de defensar amb molta més contundència els drets del ciutadans i ciutadanes de Catalunya en matèria de Salut. La salut, és un valor social a preservar, i el sistema sanitari públic ha esdevingut amb els anys, per la seva qualitat, reconeixement i valoració de la ciutadania, un signe identitari propi de Catalunya, que cal defensar amb noblesa, i sense ambigüitats.
Josep Maria Sabaté
Diputat Socialista al Parlament de Catalunya
Catalunya Press 24 de MAig de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada