El Govern de CiU s'ha perdut en la Immensitat de la queixa

El Govern està més preocupat en analitzar com es pot fer una insubmissió fiscal amb el govern del Estat, que no pas en impedir la laminació de drets dels catalans que impulsa el Reial Decret Llei del PP en matèria de salut

La lluita política actual i la dels propers anys a Catalunya, a l’Estat i a Europa es centrarà al voltant del dret universal a la salut. En una visió estreta i interessada, el Govern de CiU interpreta les normes del Govern del PP segons li convé, seguint criteris de caixa. Catalunya tenia un dels millors sistemes de salut del món, amb resultats en qualitat, equitat i eficiència. Però amb la política de retallades del Govern de CiU a Catalunya i del PP a l’Estat, aquest està en perill.

Per això hem d’articular tots els esforços per deixar sense efecte el Reial Decret Llei 16/2012 de 20 d’ abril.El Consell de Garanties Estatutàries ha declarat inconstitucionals i antiestatutaris alguns dels seus articles, i no només els que tenen a veure amb una invasió de competències. Aquest informe del Consell de Garanties Estatutàries és un aval jurídic molt important per tirar endavant el recurs d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional que el grup socialista impulsa.

El Govern de Catalunya ha anunciat que també interposarà recurs. El portaveu del Govern ho ha motivat centrant-se en la invasió de competències de la Generalitat: diu que el decret llei inicia un procés de re-centralització i invasió de competències que és molt greu i lesiona l’autogovern. Però el recurs no hauria d’obviar altres qüestions a les que es refereix el dictamen del Consell de Garanties.

En primer lloc, l’argument sobre la urgència de la tramitació. No és veritat que sigui una mesura de caràcter urgent, perquè inspira un canvi de model, que requeriria d’una reforma legislativa de més rang legal. El decret llei modifica lleis de rang superior, de manera directa la Llei General de Sanitat que preveu el dret a la sanitat pública de tots els ciutadans espanyols i estrangers que resideixen a l’Estat, i també la Llei de Salut Pública que universalitza l’assistència sanitària a tot l’Estat.

I en segon lloc, perquè envaeix competències estatutàries, i no només les de la gestió de competències transferides, sinó les establertes en l’art. 23 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que en el seu apartat primer diu que “totes les persones tenen dret en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes que estableixen les lleis”.

Per aquesta raó fonamental, que és el menyspreu a l’Estatut de Catalunya, el dictamen ha de servir per fer reflexionar al Govern de Catalunya sobre les polítiques de retallades pressupostàries ja fetes en els pressupostos de 2011 i 2012, i que han dificultat l’accés als centres de salut i hospitals, laminant drets i garanties dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. De què ens ha servit ser els primers?

Ara no s’ha de parlar només d’universalitat virtual. El Govern de Catalunya disposa també d’un aval jurídic per rectificar les seves polítiques més dures en matèria de salut, com es el polèmic Euro per recepta.

El sistema de salut a Catalunya es basa un sistema de provisió mixta de serveis que cal dotar-lo de més transparència i participació, però també d’unes regles que permetin establir contractes de qualitat concertada, amb els centres de salut i hospitals que fomentin l’autonomia de gestió clínica i la transparència en l’avaluació dels resultats. És la manera de reduir la variabilitat en la pràctica clínica, que permetria ajustos importants en els costos del centres. Costos legítims per tal que els pressupostos recullin els ajustos necessaris i no les retallades indiscriminades que ens imposa el Govern de la Generalitat.

Des del reconeixement de la dura situació econòmica i financera actual, i sotmesos a les imposicions d'Europa de reducció del dèficit i del deute, cal fer emergir la realitat, i pactar les reformes necessàries a curt i mig termini. Ja no parlem de pactes polítics en matèria de salut, que el Govern de moment no ha volgut ni plantejar, parlem de pactes amb usuaris, professionals i gestors per tal de fer els ajustos necessaris enlloc de les retallades lineals a que hem estat sotmesos.

El continuat menysteniment del Departament d’Economia envers a la capacitat de gestió dels recursos pel Departament de Salut no permet fer els ajustos necessaris amb un ritme més adequat i, impedint els pactes adequats, ens indigna.

És possible fer ajustos i fer-los amb la complicitat de professionals i ciutadans. Fer-ho com ho està fent el Govern és més fàcil, però no és gens productiu. Els catalans i catalanes són molt més madurs del que es creu aquest Govern. I no es mereixen que CiU ens condueixi amb greus contradiccions a un futur d’incertesa, perduts en la immensitat de la queixa contra tot i contra tots.


Josep Maria Sabaté i Guasch
Diputat Socialista al Parlament de Catalunya
CAtalunya Press 7 de Juny de 2012