El passat diumenge 10 de juny les associacions de trasplantats de Catalunya van organitzar una jornada d’agraïment als donats. L’acte més significatiu fou una caminada des de la Pedrera a la Sagrada Família. Una distància curta per alguns, però un trajecte agradable, llarg i ple de bones vibracions per la majoria de participants. L’acte de la donació d’orgues al nostre país es realitza de manera altruista i és per això que els donants i les seves famílies mereixen que la societat els hi reconegui la seva generositat.
Un cop arribats a la Sagrada Família i després dels actes protocol•laris i festius, les famílies dels trasplantats es retrobaven i recordaven vivències. Els afectats explicaven com es trobaven temps després de la dura experiència del transplantament. I els seus familiars vivien la jornada amb molta il•lusió i gratitud als donants i als professionals, gratitud envers les persones que amb el seu altruisme i la seva professionalitat havien fet possible la donació i la curació, que els permetia viure.
En mig d’aquesta energia positiva tan important vaig conèixer la Irene. Duia una samarreta commemorativa de la jornada al igual que la seva família, reia i es mostrava feliç, molt feliç. La Irene feia pocs anys que li havien fet un transplantament d’ambdós pulmons, una fibrosi quística de naixement li va atrapar durament la infantesa, els anys en que li tocava ser més feliç. Té divuit anys, i tenia la necessitat de viure, reia i reia.
Veure tot aquella gent com gaudia d’una jornada on l’objectiu era donar les gràcies em va fer sentir molt bé, però conèixer la Irene va acabar d’arrodonir la jornada. La seva família m’explicà com la Irene va superar tots els entrebancs de la malaltia i amb quina vitalitat van afrontar el transplantament després. I un cop superat tot el procés amb força li van demanar que la compartís, escrivint les seves sensacions; així podia ajudar a molta gent, i s’hi va posar i ho va fer molt bé.
El títol del llibre ja ho diu tot: “De somriure alriure”. Un relat que desprenia ganes de viure, ple de força i energia. La vitalitat de la Irene es feia palesa línia a línia dels seus escrits. Explicava com li donaven força per superar la malaltia primer i el transplantament després, totes les persones que l’envoltaven: família, amics, voluntaris, professionals que la cuidaven i sobretot acompanyaven en aquella habitació del hospital, i els metges i metgesses que la van intervenir en el transplantament. I ara el seu xicot.
Tot i que en el seu llibre parla dels donants, la Irene era feliç mostrant aquell dia el seu agraïment de forma pública, i ho feia participant de la jornada amb tota la seva família i amics i rient.Aquesta jornada em va fer sentir molt bé. La feina que molta gent vam fer en l’àmbit de la salut els últims anys em venia al pensament de cop i desordenada, recordava els moments difícils dels últims anys dels governs d’esquerres, els professionals que amb la seva feina suplien la mancança de recursos que ja es feia notar. Però ens sentíem orgullosos perquè la prioritat d’aquell Govern era que no perdre qualitat en les prestacions sanitàries. Veure aquelles famílies i compartir amb ells i elles aquell dia va carregar-me d’energia per continuar treballant per fer possible un sistema de salut que ha de ser capaç de superar les confrontacions polítiques. Només si compartim les actituds positives com la dels trasplantats i les seves famílies ens en sortirem.
Actituds enfront la malaltia com ens han mostrat la d’Irene i la seva família ens han d’encoratjar per evitar que es malmetin els avenços aconseguits en salut els últims anys. Us convido a llegir a Irene Solà. El seu llibre “De somriure a riure” està editat per edicions Zaragoza en la seva col•lecció Relats. Us ajudarà a superar molts d’entrebancs en la vostra vida.
“Salut”
Josep Maria Sabaté Guasch
Grup Socialista al Parlament de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada