CATALUNYA INTRODUCE EL REPAGO EN FARMACIA Diario de Tarragona 25 de Marzo de 2012

El parlamento de Catalunya aprobó, con los votos de CiU y la abstención del PP el repago en farmacia. Esta lamentable iniciativa del euro por receta, únicamente servirá, para facilitar los cambios en sanidad para el Estado, que pretende el  PP.  Es posible hacer las cosas mejor en salud, y resulta más eficiente. Mientras en Cataluña el consumo en farmacia crecía un 11% en el período 2004/2009, en el Estado lo hacía un 21,5%. Durante ese período en Cataluña se hubiera consumido un 10,5% más, (1.000 M€) de no corregirse esta tendencia.
Las políticas de farmacia que se realizaron entre 2004 y 2010, han supuesto las mejores estrategias moderadores del consumo de fármacos, y lograron que el consumo en farmacia pasara en el presupuesto de Salud, del 23% en el año 2004, al 17% en el año 2009. Y todo ello antes de la recibir la ayuda del gobierno socialista del Estado, con la publicación de los reales decretos-ley del 2010, y del 2011.
El Consejero Ruiz, solo debía tener cuidado de no romper nada más y  seguir con las políticas  que han demostrado su utilidad. Pero esto no es nada original, quería hacer algo distinto fruto de este arrebato, típico de CiU, que les impulsa a encontrar maneras diferentes de hacer las cosas, cueste lo que cueste para lograr ser los primeros en incrementar la brecha social y generar más pobreza.
Esta tasa que introduce el Repago, pagar dos veces por lo mismo, no traerá más que desencuentros con el sector farmacéutico, con los profesionales de la salud y con los usuarios. Es un impuesto al consumo de medicamentos cuyo hecho imponible es estar enfermo. No aportará, ninguna ventaja, reportará algunos ingresos  a la caja de la Generalitat hoy y mucho más coste en un futuro.
Tickets no se necesitan, más cordura y sentido común por parte del gobierno de CiU es lo que hace falta.
Josep Maria Sabaté
Portavoz de Salud del PSC en el Parlamento de Cataluña

CATALUNYA INTRODUCE EL REPAGO EN FARMACIA

El parlamento de Catalunya aprobó, con los votos de CiU y la abstención del PP el repago en farmacia. Esta tasa conocida como euro por receta, es del todo innecesaria. Es un paso más en  reconversión del sistema de Salut iniciada por el Gobierno de Artur Más, que nos lleva a un sistema dual, que generará más pobreza y desigualdad entre los catalanes. Esta lamentable iniciativa del euro por receta, únicamente servirá, para facilitar los cambios en sanidad para el Estado, que pretende el  PP.  Seguro que el gobierno de España sabrá agradecer en breve, el servicio prestado por el Consejero de Salud Sr Ruiz.  Es posible hacer las cosas mejor en salud, y resulta más eficiente, como se ha demostrado por los gobiernos catalanistas de izquierdas. Mientras en Cataluña el consumo en farmacia crecía un 11% en el período 2004/2009, en el Estado lo hacía un 21,5%. Durante ese período en Cataluña se hubiera consumido un 10,5% más, (1.000 M€) de no corregirse esta tendencia.

Las políticas de farmacia que se realizaron entre 2004 y 2010, han supuesto las mejores estrategias moderadores del consumo de fármacos. Citaré algunas, empezando por la más importante, la receta electrónica, que ha permitido que la dispensación de fármacos a los pacientes, sean únicamente los necesarios, facilitando que los médicos puedan establecer las pautas más adecuadas, y racionalizando la programación de visitas a los CAP. La incorporación de la dirección por objetivos y la retribución variable en los acuerdos retributivos de los médicos, incorporó incentivos al fomento del uso racional de los medicamentos, consolidando, de una forma eficaz, estímulos a la prescripción de genéricos, que en 2009, suponían en Catalunya un porcentaje del 33% sobre el total de envases recetados, mientras que en el resto de las CCAA, este porcentaje era del 25%. La  política de concertación con el sector farmacéutico que, respetando, el modelo de oficina de farmacia en Cataluña, supuso un gran avance para conseguir, mejoras importantes  en el  uso racional del medicamento, y la constitución, en 2009, de la Mesa del Medicamento de Cataluña, permitió establecer un consenso en políticas farmacéuticas. La Mesa del Medicamento es, “o era”, un órgano constituido con todos los agentes relacionados con el sector del medicamento en Cataluña: Industria, Distribución, Oficinas de Farmacia, Consejos de Colegios Profesionales, Patronales, Foro de pacientes, Expertos de diversas instituciones y el Departamento de Salud. Se desarrolló en 3 grupos de trabajo: Investigación con medicamentos, Uso racional y sostenibilidad de la prestación farmacéutica, y el paciente como gestor de su tratamiento. Cataluña, desarrollando estos instrumentos, ha dispuesto de una ventaja competitiva muy fuerte respecto al resto de CCAA, y muy legitimada por el hecho de estar consensuada con el sector farmacéutico.

Estas políticas han sido los verdaderos tickets moderadores que han permitido que el consumo en farmacia dentro del presupuesto del Departamento de Salud pasara del 23% en el año 2004, al 17% en el año 2009. Y todo ello antes de la recibir la ayuda de los reales decretos-ley del 2010, (del gobierno socialista del Estado), de racionalización del gasto farmacéutico con cargo al SNS y de medidas extraordinarias para la reducción del déficit público. I del Real Decreto 9 del 2011 que además de regular la receta por principio activo, introducía más modificaciones en el sistema de precios de referencia.

El Consejero Ruiz, para seguir con la racionalización del consumo de farmacia,  solo debía tener cuidado de no romper nada más y  seguir con las políticas  que han demostrado su utilidad. Pero esto no es nada original, el Consejero quería hacer algo distinto fruto de este arrebato, típico de CiU, que les impulsa a encontrar maneras diferentes de hacer las cosas, cueste lo que cueste para lograr ser los primeros en incrementar la brecha social y generar más pobreza.

El Servicio Catalán de la Salud, estudio, para avanzar en el aseguramiento de la sostenibilidad del sistema sanitario, la variación en la corresponsabilidad de los usuarios en el coste del medicamento, (euro por receta, etc.), Y no se implantó.  Porque el estudio demostraba la  generalización de inequidades en su implantación, si previamente no se corregía, el copago actual, (su regulación es competencia del estado), y que es del 40% del coste a cargo de los usuarios, sin tener en cuenta su nivel de renta, con la excepción de los pensionistas que disfrutan de farmacia gratuita. El gobierno actual del Presidente Mas, lo hace al revés, lo implanta sin estudiarlo, generando más desigualdades, confusión en los profesionales y desconcierto y miedo a quienes están en dificultades.

Esta tasa que introduce el Repago, pagar dos veces por lo mismo, no traerá más que desencuentros con el sector farmacéutico, con los profesionales de la salud y con los usuarios. Es un impuesto al consumo de medicamentos cuyo hecho imponible es estar enfermo. No aportará, ninguna ventaja, reportará algunos ingresos  a la caja de la Generalitat hoy y mucho más coste en un futuro. Es indispensable, para no seguir perdiendo credibilidad y liderazgo, que el departamento de salud, recupere el consenso con el sector y la industria farmacéutica, y sobretodo con profesionales y ciudadanos.

Tickets no se necesitan, más cordura y sentido común por parte del gobierno de CiU es lo que hace falta.

Josep Maria Sabaté

Portavoz de Salud del PSC en el Parlamento de Cataluña

CRISI DEL SECTOR DE LA SALUT A REUS. PROVOCADA? INTENCIONADA?

SALUT es la industria més important de Reus, pel que fa a generació d’ocupació altament qualificada, i estable i de difícil deslocalització. Ha generat una ocupació directa i indirecta de més de 6.000 llocs de treball, superant per molt a la resta d’indústries locals. El teixit productiu i empresarial de Reus gira al seu voltant. Ara està en perill i no podem consentir-ho, perquè res justifica, cap fragilitat d’aquest sector. Ha estat la recessió econòmica i no altres qüestions el que ha frenat l’impuls i el creixement econòmic de la nostra ciutat.

Però el risc de provocar un ensopiment general a Reus, s’evidencia dia rere dia, per les situacions de perplexitat col·lectiva que estan provocant les noticies que van apareixen al voltant de la gestió de INNOVA. Aquesta situació passa factura a la economia de la ciutat, i no només als responsables dels governs municipals anteriors.

Els cronistes oficials i oficiosos i els polítics de la ciutat son conscients de que porten a la població cap al Pedregal, si no reconstrueixen confiances. Si hi hagut responsabilitats penals sobre els fets que es denuncien, ara ja correspon decidir-ho a la justícia, i ara toca anar cap endavant sense perdre, a poder ser mes mocadors. Es fa molt necessari recuperar amb celeritat, el consens en temes de Salut, que ens va fer tant be a la ciutat en altres èpoques, on tots els partits polítics de Reus feien pinya al voltant de l’ Hospital.

No ens resultaria estrany, que per la situació estratègica que Reus havia adquirit al Sud de Catalunya, fora de l’àrea Metropolitana de Barcelona, pugui molestar i algú vulgui utilitzar Reus per canviar els models de creixement basats amb la iniciativa pública.El model d’implicació i participació dels municipis en la gestió sanitari que liderà SAGESSA, es qui ha permès la creació i la posterior consolidació a Reus del “Clúster” SALUT (o concentració d’empreses i institucions interconnectades en un àmbit particular, per tal de sumar esforços i ser mes competitius en les matèries objecte).

Al voltant del Nou Hospital Universitari de Sant Joan de Reus es desenvolupà Tecnoparc, donant un fort impuls a les empreses i institucions relacionades amb la Salut, la Universitat, els centres de Recerca, el CESICAT i per l’impuls de la ciutat i seu caràcter emprenedor, el Palau de Fires, i el Viver d’Empreses, entre altres.Es cabdal i molt important facilitar el seu desenvolupament, noexisteix un teixit empresarial local que pugui, en aquets moments substituir la inversió del sector públic. Per això les despeses i inversions en salut de la Generalitat a Reus poden considerar-se una despesa més de l’administracióretallable o modificable des de Barcelona, perquè són la principal inversió per la ciutat i també per les comarques del sud de Catalunya.

El governs d’ esquerres a Reus i a la Generalitat van aconseguir que el nostre territori tingués any rere any un tracte com mai, en els pressupostos i les inversions de la Generalitat, el reequilibri territorial formava part del seu Pla de govern. Ara no, tot el contrari el govern de CiU critica el centralisme de Madrid i practica el centralisme de Barcelona. Per Reus no es el mateix?

L’Alcalde de Reus gaudeix encara i dic encara, de la possibilitat de recuperar els consensos polítics i ciutadans necessaris, per refer espais de consens i recuperar la iniciativa necessària per superar aquesta crisis global. Crisis que localment ens afecta més que a altres ciutats del entorn que tenen altres mecanismes per combatre-la. El Clúster de Salut ha de seguir sent la industria de Reus més important, que arreli i consolidi localment sectors econòmics de gran valor afegit.

És vital pel nostre futur que “lo urgent no ens impedeixi veure lo important”, cal deixar de perdre el temps en picabaralles. No voldríem veure com des de fora ens ressituen a la baixa, al territori i al país.Reus mereix que els seus polítics pensin primer en Reus.

Article de Josep Maria Sabaté publicat al Diari de Tarragona el 29 de Febrer

La invisibilitat no ha de produir indiferència.

29 de Febrer dia Mundial de les Malalties Minoritàries

La malaltia minoritària es manifesta com qualsevol altra malaltia, no hi ha diferències remarcables. Un dia apareixen símptomes de dolor i malestar que ens fa pensar que alguna cosa està funcionant malament o molt malament en el nostre organisme, i hem d’acudir al centre de Salut o be Hospital, on començarà un difícil camí fins a disposar del sempre discutit, i en aquests casos més, diagnòstic . Conèixer una malaltia que per a alguns metges suposa el primer cas que veuen, i potser l'últim que puguin tractar en la seva vida professional és una difícil tasca per als professionals.

A Catalunya hi ha 400.000 persones que pateixen malalties poc freqüents, minoritàries o rares, que després d'un difícil diagnòstic tenen un tractament sense garanties de recuperació, i moltes vegades les cures que precisen són complexes davant d'una inexistent curació. La seva vida necessita més del sistema de salut que altres malalts, perquè cal instal·lar-se permanentment en ell. Però el més important per millorar la qualitat de vida dels afectats, davant la falta de tractaments, és la generació de confiança i complicitats, que poden trobar en persones que tenen semblants problemes de salut. El constituir, amb el suport de professionals Grups d'Ajuda Mútua, pot facilitar i millorar molt la seva qualitat de vida. I l’ administració ha de ser sensible per facilitar-ho integrant els seus representants en diferents àmbits de treball que li son propis. El Catsalut ho ha fet a traves del Consell Assessor de Malalties Minoritàries.

“Aquella trucada que arriba en el moment més inoportú, però ens reconforta, i ens ajuda, aquella conversa amb algú que viu com tu, encara que aquest lluny però comparteix vivències. Aquestes petites coses ens fan viure amb molta més seguretat, a l'entendre que el més important és adequar les nostres vides a les nostres possibilitats reals de ser feliços, i d'això es tracta. Fem que la societat senti, i conegui que hi ha altres malalts i malaltes que sense tenir tractaments coneguts són aquí i necessiten de cura i curació. Podem ajudar fent-los visibles”.

El dia mundial de les malalties minoritàries que se celebra el 29 de febrer té per objectiu conscienciar la ciutadania davant aquestes situacions. A Catalunya la Fundació Dr Robert de la UAB i les associacions de malalts FEDER i la "Federacions Catalana de Malalties Poc Freqüents", organitzen jornades tècniques i divulgatives que ajuden, als malalts i familiars a estar al dia dels diversos avenços científics i farmacològics que van apareixent i també a la població en general en el coneixement i divulgació dels problemes que comporten aquestes malalties.

El dimecres dia 29 el Parlament de Catalunya acull una jornada organitzada per aquestes entitats i que té com a lema "Tots junts fem Pinya". Una magnífica iniciativa que desitgem tingui l'èxit que mereix, i sobretot que ajudi en la lluita per la normalització i la visibilitat dels afectats per malalties minoritàries.

Josep Maria Sabaté Guasch

Diputat del PSC al Parlament de Catalunya

EN FARMÀCIA, MENYS TIQUET I MÉS SENY

Les polítiques de contenció i racionalització de la despesa farmacèutica han de tenir l'objectiu d'assegurar la sostenibilitat del sistema sanitari, assegurant un serveis eficients i de qualitat. Contenció no vol dir retallar per estalviar diners, s’ha de tenir una visió mes complerta i global si no es vol espatllar. I per desenvolupar aquestes polítiques el departament de Salut disposa des de fa dues legislatures del Pla Estratègic de la Prescripció Farmacèutica, instrument que ha aportat molt mes a la sostenibilitat del nostre model de salut que el que pot aportar-hi qualsevol tiquet moderador en forma de taxa.

En el període 2004-2009, el consum en farmàcia a càrrec del Servei Català de la Salut  experimentà un creixement moderat: de 1.540 M€ al 2004 (222 € per habitant), a 1.864 M€ al 2009 (244 €/hab).  Posteriorment s’inicià una sèrie de decreixements interanuals. Fou moderat el 2010 amb 1.836 M€ (240€/hab), i acabà el 2011 amb un consum de 1.692 M€ (222€/hab). Mentre a Catalunya el consum en farmàcia creixia un 11% en el període 2004/2009, a l’Estat ho feia un 21,5 %. És a dir, que d’haver seguit la tendència de l'Estat durant aquell període, Catalunya hagués consumit un 10,5% més. Així el 2009 el consum hagués estat de 2.054M€ enfront dels 1.864, és a dir que a Catalunya hi hagué, aquell any, un estalvi en consum farmacèutic de 190 M€, i de més de 1.000 M€ durant els governs catalanistes i d’esquerres.

Aquest comportament de la despesa farmacèutica no és causal. La diferència respecte a la resta de l'Estat es produeix precisament pel desenvolupament i implantació del Pla Estratègic de la prescripció farmacèutica. En aquest Pla realitzat pel Departament de Salut liderat per la Consellera Marina Geli, s’implantava de forma progressiva i en paral·lel a la incorporació de les Tecnologies de la Informació i Comunicació TIC al serveis sanitaris. El Pla ha permès desenvolupar les millors estratègies moderadors pel consum de fàrmacs. En citarem cinc.

La primera és la recepta electrònica, aconseguint que la dispensació als pacients es produeixi només pels fàrmacs que necessiten, i facilitant que els metges puguin establir quines són les pautes més adequades i, a més a més, racionalitza la programació de visites als CAP.

La segona estratègia es desenvolupà amb la implantació, a tots els centres de salut, de la direcció per objectius (DPO), essent una part molt important de la retribució variable de la retribució dels metges, incorporen incentius al foment de l’ús racional dels medicaments, i també consoliden d’una forma eficaç i progressiva, estímuls a la prescripció de medicaments genèrics, que ja el 2009 suposaren un percentatge del 33% sobre el total d’envasos receptats. A la resta de l'Estat, es situa per sota del 25%. Val a dir al 2004 a Catalunya la recepta de fàrmacs  era del 11% del total.

La tercera estratègia és la política de concertació amb el sector farmacèutic que, partint i sobretot respectant, el model d’oficina de farmàcia a Catalunya, havia d’evolucionar d’un model de contractació basat en el pagament d'un marge sobre el producte dispensat, al pagament de serveis establerts en una cartera selectiva de serveis d’atenció farmacèutica.

La quarta estratègia és la coresponsabilitzacio de les organitzacions sanitàries en l’establiment d’una despesa màxima autoritzada per territori, mitjançant l'aplicació d’incentius per aconseguir-la tot incrementant la qualitat en el serveis.

I la cinquena estratègia es la constitució, el 2009, de la Mesa Del Medicament de Catalunya, òrgan constituït amb tots els agents relacionats amb el sector del medicament a Catalunya: Indústria, Distribució, Oficines de Farmàcia, Consells de Col·legis Professionals, Patronals, Fòrum de pacients, Experts de diverses institucions i el Departament de Salut. Es desenvolupà en 3 grups de treball: Recerca amb medicaments, Ús racional i sostenibilitat de la prestació farmacèutica, i El pacient com a gestor del seu tractament . 

Aquests cinc instruments estratègics han estat els veritables tiquets moderadors que han permès que la despesa en farmàcia dins del pressupost del Departament de Salut passés del 23% l’any 2004, al 17% l’any 2009. I tot això abans de la rebre l’ajuda dels reials decrets lleis 4 i 8 del 2010, de racionalització de la despesa farmacèutica amb càrrec al SNS i de mesures extraordinàries para la reducció del dèficit públic. I del Reial decret 9 del 2011 que a més de regular la recepta per principi actiu, introduïa mes modificacions en el sistema de preus de referencia. Catalunya, desenvolupant aquets instruments, ha disposat d’una avantatge competitiva molt forta respecte de la resta de CCAA, i molt legitimada pel fet de estar consensuada amb el sector farmacèutic.

El Servei Català de la Salut, durant aquest període, va realitzar molts estudis per anar mes enllà en l’assegurament de la sostenibilitat del sistema sanitari. Entre altres cal destacar-ne la possible variació en la coresponsabilitat dels usuaris en el cost del medicament, (euro per recepta, etc.), i com que ho va estudiar, per això precisament no es va implantar. I no es va fer perquè no es volia generar mes iniquitats, cosa que passaria sens dubte, si prèviament no es corregia el ja obsolet copagament actual, (la seva regulació és competència de l’estat), i que es del 40% del cost a càrrec dels usuaris sense tenir-se en compte el seu nivell de renda, amb l’excepció dels pensionistes que gaudeixen de farmàcia gratuïta. El govern actual ho fa a l’inrevés, vol implantar-ho sense estudiar-ho. CiU ens proposa generar més desigualtats, tot generant confusió als professionals que no voldran perjudicar als usuaris, i mes desconcert i por als ciutadans i ciutadanes que no puguin pagar-lo.

Després de la implantació de les mesures fruit dels Reials Decrets del govern central (socialista per cert), només li caldria al Conseller Ruiz tenir cura de no trencar res més. Aquest tiquet moderador que volen incorporar a la Llei d’acompanyament no portarà més que desencontres amb el sector farmacèutic, amb els professionals de la salut i amb els usuaris. La seva implantació, de produir-se, serà fruit d’aquest rampell típic de CiU per trobar una manera diferent de fer les coses i també d’aquesta dèria a ser els primers.

El tiquet moderador dissenyat com a taxa, en ser un impost al consum de farmàcia i tenir com a causa el fet d’estar malat, no aportarà, cap avantatge, i sí molts problemes, serà ingrés per avui i més cost per demà. El que caldria és que el govern de CiU tingui més cura en mantenir les estratègies iniciades per l’anterior govern, i no espatllar-les fent invents, sobretot pel que fa a les polítiques de retribució variable amb els professionals. A més convindria que amb caràcter d’urgència es desenvolupés la recepta electrònica pels especialistes, que ja porta any i mig en proves pilot, i es generaria mes valor així que no amb la taxa. I per acabar, apuntar que es indispensable, per no continuar perdent credibilitat i lideratge, que el departament recuperi el consens amb el sector i la industria mitjançant la Mesa del Medicament. Tiquets no ens calen, el que cal és més seny.

Josep Maria Sabaté

Portaveu de Salut del PSC al Parlament de Catalunya

PRESUPUESTOS DE SALUD 2012: EL DESMANTELAMIENTO DEL SISTEMA PÚBLICO DE SALUD CONTINUARÁ .............

El gobierno de CiU dejará de invertir en salud durante dos años la cifra de 1.054 M €. Es mucho dinero para retirarlo del sistema público de salud, y dos años es poco tiempo para que se pueda encajar sin generar excesivos perjuicios. Cataluña ha retrocedido más de cinco años en las prestaciones de salud, lamentable récord conseguido por el consejero Ruiz. La política presupuestaria iniciada este mandato ayuda al desmantelamiento del sistema público de salud. CiU no tiene interés en impulsar la salud pública del país porqué basa el presupuesto de salud en engaños, y, además lo sustenta en fundamentos tan frágiles, que no se le vislumbra buenos resultados. Entre otras cosas porque, por irreal, no resulta creíble, y porque genera desconfianza, y en muchos sectores de la sociedad, incluso, miedo y resignación.

En 2011 el Consejero Ruiz redujo ya el presupuesto de salud en 621 M € respecto al 2010. Suponía el 24% del recorte total del presupuesto de la Generalitat. Pero no acabó ahí el despropósito, quería ser el campeón del recorte, y lo consigue en el presupuesto del 2012, reduciendo 433 M € más, acaparando así el 51% de los 847 M €, que recorta este año el gobierno a todos sus departamentos.

Salud es el departamento más castigado por el gobierno conservador de CiU. Este impacto sobre el sistema de salud castiga su solvencia porque no podrá recuperar la actividad no realizada por los centros de salud y hospitales (22.000 intervenciones menos este año) y, por tanto, no se podrán reducir las listas de espera. La actividad asistencial que se podrá realizar con los recursos que el gobierno destinará este año, nos llevará a niveles inferiores a la de 2007, a pesar de haber crecido la población, desde entonces, en casi 400.000 personas.

En cuanto a salud, CiU ha engañado a los ciudadanos y ciudadanas de muchas maneras. En primer lugar con el incumplimiento total de su principal compromiso con Cataluña, el programa electoral en que se presenta a las elecciones y que decía: "CiU se compromete al objetivo de hacer sostenible el sistema sanitario catalán. Por este motivo, se garantizará, como mínimo, el mantenimiento en términos reales los recursos económicos destinados al sistema sanitario”. Continuó el engaño cuando el 12 de abril, el gobierno aprobaba un decreto que insólitamente pretendía, sólo por el hecho de decirlo, mantener el nivel de calidad de la asistencia sanitaria. Cuando ya se habían hecho los primeros anuncios de los recortes, anuncios envueltos, de connotaciones patrióticas de un lado, y de ataques fundamentalistas a los socialistas catalanes, españoles y planetarios. Pero el engaño fue mayúsculo cuando el Consejero Ruiz, el pasado noviembre, con la propuesta de presupuestos para el 2012 ya hecha, pero no publicada, anunció, durante la jornada de presentación del plan de salud, que daba por cerrada la etapa de ajustes económicos.

Al presentar este presupuesto, se constata que el Consejero Ruiz ha abandonado la idea de considerar el sector salud público como un sector económico capaz de generar riqueza y empleo, y contribuir, así a la salida de la crisis. No nos extraña nada ver que como consecuencia del aumento considerable de la publicidad de mutuas privadas en todos los medios de comunicación. Muy curiosa esa mutua, y aquel anuncio que incorpora el sello del Barça. Y también nos sorprende que "La Caixa" promocione, en todas sus oficinas, una conocida mutua. El mensaje subliminal es que todo el mundo esté afiliado a una mutua, el consejero ha dejado de decirlo, pero ahora lo dicen otros.

"El gobierno de CiU continúa con el desmantelamiento del sistema sanitario público y apuesta por el crecimiento del privado".

Josep Maria Sabaté ;  Portavoz de Salud del PSC al Parlamento de Catalunya

Un any després de les eleccions al Parlament de Catalunya .

Fa poc més d’un any rebia el suport gairebé unànime, de l’assemblea de la meva agrupació de Reus per representar-los al Parlament de Catalunya. La federació del Camp de Tarragona recollia aquesta proposta i em proposà per anar en el lloc número tres de la llista. Les eleccions no van anar bé pel nostre partit i els 28 diputats del PSC que resultàrem electes hem de multiplicar-nos per poder fer una bona tasca d’oposició.

Estic en les comissions de Salut, Economia i de Sindicatura de Comptes; sóc, a més, suplent de la d’Interior i de la de Benestar i Família. Tinc assignat, com a diputat d’àmbit territorial, el Baix Camp i el Priorat. Però és en la comissió de Salut on exerceixo com a portaveu i on dedico més temps, la qual cosa m’obliga a estar gairebé tota la setmana al Parlament i m’impedeix estar el temps que fora desitjable a l’agrupació. El butlletí que avui teniu a les mans em serveix per retre comptes de la feina feta, i encara que sigui d’una manera molt resumida, és important i cal fer-ho.

Diverses són les accions que es realitzen al Parlament. D’una banda, les accions de control al govern que es concreten bàsicament en preguntes escrites i orals;  i d’altra, les propostes de resolució i mocions, que tenen com a objectiu condicionar al govern en la realització de les seves polítiques.

En l’àmbit de salut, i pel que fa a iniciatives al Ple, hem realitzat 5 preguntes orals que han obligat al Conseller a contestar qüestions concretes que van des de la destrucció d’ocupació del sector fins a la planificació dels serveis de salut i la situació del transport sanitari. Amb el propòsit de capgirar la política del govern, hem presentat i defensat 3 interpel·lacions al ple que han originat 3 mocions subsegüents: la primera, en matèria d’inversions en equipaments de salut amb el propòsit d’impedir la descapitalització dels equipaments; la segona pretenia aturar les retallades indiscriminades que s’han produït als centres de salut i hospitals; i la tercera tenia per objectius forçar al govern a realitzar un pla de xoc per recuperar l’activitat assistencial no realitzada aquests últims mesos, salvaguardar l’ICS com empresa pública, i condicionar els pressupostos del 2012 pel que fa a garantir el model de finançament, de governança, i la política retributiva dels professionals. Els diputats de CiU i del PP impediren que prosperés cap de les mocions presentades, evidenciant així el retrocés que realitza aquest govern en polítiques socials.

Pel que fa al treball en comissió, s’han presentat 78 propostes de resolució en comissió que pretenien condicionar les polítiques del govern. Només en 14 ocasions hem aconseguit deixar sols els representants de CiU i que s’acceptessin les diverses propostes fetes en la línia d’evitar algunes retallades.

El nostre grup ha demanat 37 compareixences al Parlament per tal que ens visitin, en comissió, persones o institucions diverses, i posicionar-se respecte a aquelles qüestions que determina el nostre grup.

Pel que fa a les accions de control al govern, i sempre parlant de l’àmbit sanitari, hem fet 1.201 preguntes per tal d’obtenir una informació concreta que ens permet, després, uns posicionaments més rigorosos.

A més de l'àmbit de la salut i com a diputat de Reus, he participat en la realització de propostes de resolució d’altres àmbits. En territori i sostenibilitat hem subscrit les propostes relatives al conflicte produït per Ryanair a l'aeroport; i en ensenyament, la proposta per garantir la continuïtat de l’escola Reus 21 i la construcció de l’ Institut Isabel Besora. També hem realitzat 96 preguntes per escrit referents a la ciutat en àmbits que afecten, a més de la salut, a ensenyament, protecció social i polítiques territorials.

A banda, però, de les diverses actuacions citades, l’activitat parlamentària que he realitzat amb més satisfacció i que pot tenir més rendiment per a la nostra ciutat, és el debat en el Ple de la Proposició de Llei pel qual s’estableix l’aplicació a l’Ajuntament de Reus del règim d’organització dels municipis de gran població. Es tracta d'una iniciativa endegada la passada legislatura per l’alcalde Lluís Miquel Pérez i que en Plenari vaig anomenar com la “Llei de Reus”. És una llei que ha iniciat el tràmit parlamentari, que espero vegi la llum el proper any i que ha de significar un canvi important i molt positiu en les finances del nostre ajuntament.

És tot un orgull representar als ciutadans i a les ciutadanes que em van elegir per ser diputat al Parlament de Catalunya aquesta 9a legislatura, però no puc evitar tenir un sentiment agredolç. El PSC és un partit de govern i ara, en aquests moments, gairebé d’emergència nacional, caldria un altre tipus de polítiques, amb més de consens per tirar endavant aquest país. Vam començar fent possible l’acord d’investidura del President Mas, però l’actitud de CiU amb constants agressions i menysteniment envers la feina feta pels governs d’esquerres, a més dels continuats i barroers entrebancs a la tasca de l'oposició al Parlament, han impossibilitat polítiques d’acostament de posicions, i consensos bàsics de país, que, sincerament, crec que és el que la ciutadania necessita.

Malauradament, el màrqueting polític practicat per CiU, més preocupat en confondre partit, govern i país i buscar culpables, que no pas en procurar trobar possibles solucions als problemes, ens portarà a la construcció d’una Catalunya diferent, on els avenços socials aconseguits els últims anys es veuen, dia a dia,  desmantellats per una dreta que enganya als ciutadans i renuncia al seus programes electorals per tal de fer petits els espais públics, mentre engrandeix els privats.