Les esquerres estan sotmeses als debats imposats per la dreta i no fan arribar als ciutadans cap missatge clar sobre les alternatives possibles per sortir de la crisis.
Fins fa poc temps per molta gent la economia era una desconeguda. Però això ha canviat i molt, ara tothom en parla. Les converses de carrer s’han empeltat de les tertúlies radiofòniques i televisives al voltant de l’economia. Parlar del PIB, l’IBEX 35, la prima de risc, o el nivell d’endeutament de les administracions publiques, per posar alguns exemples ha substituït a les converses més tradicionals sobre el temps, o l’estat de la salut. Tothom hi entén, i opina sense cap objecció ni perjudici, sobre els remeis més apropiats que caldria apliquessin els governs, per arreglar la situació en que es troba la economia. Però les converses de carrer, acaben assenyalant qui n’és el causant i prou, sembla que quan es te el culpable, la proposta de solució es secundaria. Els tertulians més experts de les cadenes de Radio i Televisió, també fan el mateix.
Tot aquest coneixement popular, és fruit de les consignes que els entesos en màrqueting i comunicació del partits de dretes, avui al govern de Catalunya i l’Estat, han impregnat a la societat, contant amb la inestimable ajuda de molts mitjans de comunicació. Es una estratègia molt ben definida, per tal d’apartar del poder i esmicola als partits d’esquerres.
El relat de l’esquerra ha de ser construït amb molt rigor i solvència. I el producte a definir per les esquerres a Catalunya, ha de fonamentar-se més, en l’obra de govern dels presidents Margall i Montilla. Cada dia es mes important reivindicar sense complexes l’obra dels governs catalanistes i d’esquerres, els ciutadans no entenen que es vulgui passar pagina d’aquesta etapa de govern, i menys per part dels seus protagonistes, i això els genera desconfiança.
I mentre els ciutadans estan ocupats parlant d’economia i dels culpables de la seva situació, les polítiques dels governs de la dreta a Madrid i Barcelona fan estralls,l apidant les conquestes socials adquirides els últims 30 anys. Però a més assistim indefensos a canvis sociològics que es succeeixin a molta velocitat. Per citar un exemple : molts bens i serveis sanitaris socials i d’educació considerats de luxe pels nostres pares, com a conseqüència d’unes polítiques socials més distributives realitzades pels governs socialistes, van arribar a ser per nosaltres bens de consum corrents. Ara, i fruit de tot el retrocés produït per les retallades, poden arribar a ser pels nostres fills, altre cop bens o serveis de luxe, i per tant només al abast d’una minoria.
Aviat farà dos anys del govern conservador de Catalunya, i el seu balanç no pot ser més que negatiu pels catalans, però han calat el missatges mediàtics que alliberen a CiU de tota responsabilitat sobre la situació, culpant als Socialistes i culpant a Madrid. Però les úniques partides que creixen als seus pressupostos, son els interessos del deute, beneficiant a pocs i ho fan a costa de les partides socials, perjudicant a molts.
Josep Maria Sabaté i Guasch.
Diputat socialista al Parlament de Catalunya.
Catalunya Press 30 08 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada