Què farem dilluns?

Després de les eleccions del proper diumenge al Parlament de Catalunya i un cop “la voluntat del poble” s'hagi manifestat de forma plebiscitària, la nova majoria resultant dels comicis elegirà el President de la Generalitat, que formarà el seu nou govern. Serà responsable de la liquidació dels comptes públics d’enguany i, aleshores,  els catalans i catalanes podrem analitzar, sense estridències ni embolcalls protectors, el balanç polític i econòmic de dos anys de govern de CiU amb el suport econòmic del PP. Es definiran les estratègies per aquesta “Catalunya Nova” que, diuen, tanta gent desitja, i el Parlament decidirà quin marc institucional es vol impulsar i amb quin nivell de consens es pretén obtenir.

Quedarà clar si ha valgut la pena el procés electoral impulsat i, si la qüestió nacional queda ja definitivament establerta, s’haurà de treballar per sortir de la crisi amb equitat social i equilibri territorial. I per sortir-ne amb autoritat i solvència caldrà  recuperar consensos i complicitats. Si el resultat electoral enforteix el nacionalisme com opció política, sense clarificar res més, aquest sotrac a què s’ha sotmès als catalans i catalanes no haurà estat útil pel progrés econòmic i social de Catalunya.

Cal tenir molta cura amb les estridències exhibides per alguns polítics, perquè no hi ha projecte polític, econòmic o social que tingui futur si es fonamenta en la queixa contínua i en conseqüència, justifica la inacció en base a centrifugar culpabilitats. Aquest estil de fer política que patim a Catalunya no aguanta cap tipus de comparativa internacional. És únic i irrepetible, i seria desitjable que s’acabés dilluns, per tal d’oxigenar l’espai públic i bastir amb seny un projecte de país amb una generositat àmplia que generés consens social i evités el rebuig de ningú. Un cop resolts els temes identitaris, la gent honesta que vol viure dignament, majoritària a Catalunya, precisa d’un govern que els ajudi a superar les dificultats de la crisi actual i els  possibiliti, amb efectivitat, un futur millor.

Els partits polítics catalans deixaran els embolcalls que disfressen les realitats, “dites excepcionals”, i hauran de definir les seves polítiques en l’espai conservador o socialdemòcrata. No hi ha gaire més. Quan el nacionalisme català deixi de ser motiu de fer política perquè s’hagi exercit el dret a decidir, l’espai a conquerir per CiU correspon ideològicament al PSC. Així s’explica tota l’estratègia dissenyada pels experts en comunicació de CiU, que s’apropia del país i que sembla tenir com objectiu fer desaparèixer el PSC. Guanyar l’adversari es lícit, però menystenir la pluralitat d’aquest país i voler la seva eliminació es indigne, i no s’ha de permetre. Per això, el PSC ha de ser novament una força política determinant per Catalunya, i aquestes eleccions haurien de suposar l’inici de la seva recuperació.  

A partir de dilluns, caldria recuperar els modals i les formes en política, deixar ja de buscar culpables per justificar inaccions de govern i començar a actuar. A treballar, tot i els pocs instruments que disposa la Generalitat, per combatre les accions desmesurades impulsades per les institucions i grups de pressió financers i especulatius europeus, espanyols i també catalans, que després de forçar a famílies i institucions a endeutar-se sense límits per impulsar el creixement, ara ens provoquen recessió econòmica i misèria col·lectiva. Les entitats financeres i les agències d’informació són qui realment condicionen la vida de la gent.

Les nacions d’Europa, comandades per partits conservadors, han renunciat a desenvolupar instruments financers públics en pro dels privats. L’important no era endegar activitat productiva, sinó permetre l’acumulació de capital en poques mans. L’economia de mercat ha fet fallida ètica i moralment.  Si volem una “Catalunya Nova a Europa”, el Govern de la Generalitat ha de construir un país més lliure, impulsant un marc regulador “propi” pel que fa a polítiques econòmiques, financeres i fiscals, per donar seguretat i confiança en el futur dels catalans i catalanes.

Què farem dilluns?

Josep Maria Sabaté i Guasch

Catalunya Press 22 de Novembre