Els sistemes de protecció social necessiten dotar-se de nous paradigmes que superin l’origen ideològic de les conquestes socials que les van assolir. Les noves generacions donen per fet, tenir garantit el dret a l'educació, la salut i la protecció social, perquè els han tingut sempre i no han hagut de lluitar per aconseguir-ho. Però la realitat es que l’assegurament i provisió dels serveis que garanteixen els avenços aconseguits per la Constitució i l’estatut d’Autonomia encara no estan ben travats i arrelats en la nostra societat. I per estar-hi, precisen de més i millors polítiques que assegurin la seva consolidació com a elements de cohesió social i de desenvolupament econòmic.
En un moment en què han canviat tantes coses i en tan poc temps, es molt important que el posicionament del PSC es traslladi clarament a la societat després de revisar-se internament. La definició de com han de ser el serveis de provisió dels serveis de salut, educació i de protecció social, continua generant polèmiques internes i externes que condicionen l’ideari socialista al respecte, i mentrestant la percepció que en tenen d'aquets serveis els ciutadans i ciutadanes canvia molt ràpidament, sobretot en les classes mitjanes del nostre país i de la societat occidental en general.
No queda prou clar en els plantejaments programàtics del PSC, el paper de l'administració pública en la provisió dels serveis de protecció social que ha de garantir. Segueixen havent molts dubtes sobre el paper que pot tenir la iniciativa privada en la seva producció, es considera per alguns col·lectius, sobretot de professionals, un frau a la societat que hi hagi negocis en la dita provisió. Però el que ha d’importar al PSC, és entendre que la ciutadania vol sentir-se segura en els espais de convivència i també en la seva privacitat. I el que necessita per sentir-se’n és gaudir de serveis de salut, educació i protecció social de qualitat i finançats públicament, sense cap tipus de discriminació per accedir-hi.
Els ciutadans i ciutadanes no entenen generalment quina és la diferència, entre que aquets serveis es facin directament per l’administració o per la iniciativa privada, i crec que no els importa massa qui ho faci, mentre tinguin garantit l’accés a uns serveis de qualitat amb la confiança de que els recursos de que disposen els governs via impostos estiguin ben utilitzats. I també crec que acceptarien, de justificar-se’n la seva necessitat l’establiment de taxes, per mantenir el nivell de qualitat que la nostra societat precisa garantint com sigui necessari l’accés universal als serveis.
La Llei d’ordenació sanitària de Catalunya el 1991 crea el Servei Català de la Salut com asseguradora pública, legitimant la provisió mixta de serveis de salut públics i establin un ampli ventall de possibilitats pel que fa a la col·laboració públic-privada. Podria ser un model a considerar en altres àmbits. El programa electoral del PSC a les ultimes eleccions autonòmiques es posicionava clarament en la necessitat de reforçar el paper del SCS sobretot en l’assegurament del sistema de salut.
El PSC no es pot escapolir d’aquest debat i ha d’ afrontar-lo amb rigor i també amb generositat, ha de definir en el seu ideari què entén per protecció social, i no deixar, només en mans dels professionals dels diferents àmbits de la provisió dels serveis, les definicions de les polítiques publiques de protecció social. Els ciutadans i ciutadanes tenim drets, però cada cop tenim més deures. I si volem conservar, i incrementar uns serveis de protecció social de finançament públic i de qualitat, hem d’incorporar nous paradigmes a desenvolupar per fer-ho possible, sense cap tipus de prejudici i amb l’únic objectiu de construir una societat cada cop més justa i segura.
Entenent per societat justa, la que garanteix la igualtat d’oportunitats per tothom, fet que la enforteix i la cohesiona. I per societat segura, la que garanteix els drets socials establerts, tant en els espais de convivència social com en la privacitat familiar i sobretot personal. Només en aquesta direcció podrem enfortir un desenvolupament sostingut i sostenible pel futur mes immediat del nostre país, i el PSC hi te molt a dir en principi clarificant el seu ideari.
12 de desembre de 2011
Josep Maria Sabaté Guasch
Diputat Socialista al Parlament de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada